Mobilitat, ecologia i sostenibilitat

La política de l’aigua en la pròxima legislatura

El model de desenvolupament econòmic, hui en crisi, és un model depredador de recursos i del territori.

07 / 01 / 2012 | Intersindical

Respecte a la política de l’aigua, ha suposat un creixement desorbitat de les demandes tant agrícoles –nous regadius, transformacions de terrenys, política agrària europea…–, com urbanes –projectes urbanístics salvatges que preveuen grans creixements de la població, allau d’urbanitzacions i de segones residències amb piscines i jardins, camps de golf…–, en un context polític i legal de permissivitat i promoció institucional de les grans obres hidràuliques. El resultat ha sigut la sobreexplotació i degradació de les aigües superficials i subterrànies i els ecosistemes que en depenen.

Aquest desequilibri entre oferta i demanda d’aigua s’agreujarà en el futur com a conseqüència del canvi climàtic. Cal, per tant, prendre mesures immediates en la línia de la nova cultura de l’aigua: • Recuperació del caràcter de patrimoni ecosocial de l’aigua, amb una gestió guiada per l’interés comú.
Cal recuperar el caràcter de patrimoni ecosocial de l’aigua amb una gestió guiada per l’interés comú:

  • Recuperació del bon estat dels rius, zones humides, aqüífers i aigües litorals, única garantia a llarg termini per a poder disposar d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per als usos humans.
  • Decidida gestió de la demanda d’aigua, amb un control efectiu dels usos privatius de l’aigua i l’aplicació del principi de recuperació dels costos de satisfer aquests usos, incloent-hi els costos ambientals.
  • Aplicació del principi de prevenció en la planificació hidrològica, tenint en compte les conseqüències del canvi climàtic i la reducció de precipitacions que ja s’ha registrat durant els darrers 25 anys.
  • Promoció i garantia de la transparència i la participació ciutadana efectiva en la planificació i la gestió de l’aigua.

El panorama que s’obri en la pròxima legislatura no és menys obscur. Per això, és important unir els esforços des de la societat civil i des de les institucions de representació ciutadana per avançar cap a una nova cultura de l’aigua i un nou model socioeconòmic respectuós amb la natura i les persones.
És urgent, per tant, posar en marxa, entre altres propostes, les següents:

  • Aprovar un nou pla de conca del Xúquer que estiga elaborat d’acord amb els principis rectors de la protecció ambiental, la prevenció del deteriorament, la recuperació dels costos i la participació ciutadana establits per la directiva marc de l’aigua.
  • Establir i garantir el compliment dels règims de cabals ecològics per als nostres rius, zones humides i aigües de transició, així com de reserves ambientals en els aqüífers, que n’asseguren la recuperació i la bona salut. • Adequar i garantir el subministrament d’aigua de boca sobre la base de les necessitats reals de la població enfront de l’expansió urbanística desmesurada i desgavellada que ha tingut lloc en aquests últims anys.
  • Optar per una gestió pública de l’aigua que incloga el cicle integral de l’aigua i eradicar-ne la privatització i mercantilització creixent.



Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.