Celebració del llibre d’Ignacio Blanco

Em fa l’efecte que aquest títol ha estat triat com a qualificatiu dirigit als membres del Partit Popular pel seu significat genuí: traïdors al poble valencià.
El llibre, editat per Balandra, en la col·lecció Intervencions, té un centenar de pàgines que recullen precisament les intervencions del seu autor durant el període com a diputat en les Corts. La primera és de 22 de setembre de 2011 i l’última, de 26 de març de 2015. El llibre és del 2015.
Primerament, trobem un pròleg titulat UN DIPUTAT COMBATIU, de la ploma d’Adolf Beltran, qui, estic segura, ha escoltat moltes vegades, potser totes, a Ignacio des de la tribuna de premsa, eixe galliner de la sala de plens del parlament valencià.
A continuació, trobem una introducció del mateix autor. D’aquesta manera ens enfrontem amb comoditat als cinc blocs en què està ordenat el text.
1. PELS NOSTRES DRETS: finançament, impostos, sector públic.
2. TENIM MEMÒRIA: metro, memòria histórica, referéndum república. L’única intervenció en castellà.
3. LA IDENTITAT QUE ENS FA PAÍS: el valencià en l’administració pública (tema que encara no està resolt), RTVV (que és on, a banda de Botiflers, Ignacio els diu cova de lladres).
4. DEMOCRÀCIA CONTRA LA CLEPTOCRÀCIA: privilegis dels expresidents, visita del Papa, negació a lliurar la documentació, grans esdeveniments.
5. L’AGONIA D’UN RÈGIM: privatitzacions, opacitat, regeneració democrática.

Cada un dels apartats va precedit d’un text breu on Ignacio Blanco vessa els comentaris que ens permeten centrar-nos en el temps i el perquè, de manera que ens facilita la comprensió i ens ajuda a recordar els dies en què es produïa cada intervenció que reprodueix. Tot i la reproducció, no penseu que el llibre és una mera còpia del diari de sessions. Ja vos ho he dit, hi ha un seguit de textos que ajuden a la temporalització.

És just afegir que el llibre també gaudeix d’un alt valor literari. Això no hauria de sorprendre ja que si hem escoltat a l’amic Blanco ja sabem que parla bé, que argumenta amb fluïdesa el seu relat, però no oblidem que el que es diu parlant va acompanyat d’entonacions, gestos, tonalitats… que és difícil traslladar al paper. Però en el llibre s’aconsegueix feliçment. Tot això fa que un llibre, diguem-ne, testimonial és, a més, còmode de llegir, no cansa. És un llibre per a regalar i per a conservar en la biblioteca personal. Llegiu-lo!