Exposicions
Exposició individual de Miguel Ángel Ferrís – “L’aigua. Espill de vida”
Intersindical Valenciana ha inaugurat aquest dijous dia 23 d’abril en la seua seu de València l’exposició individual de MIGUEL ÁNGEL FERRÍS “L’aigua.Espill de vida”, un cant a l’aigua, el cel, la terra i la seua biodiversitat,un triangle on la vida es reflecteix.
EXTRACTE Entrevista realitzada a Miguel Angel Ferris , des de París, el dia 16/4/2026 en VEUS ACICOM i Russafa Ràdio, sobre la seua exposició de pintura: “L’aigua. Espill de vida” que serà inaugurada el dia 23/04/26 a les 19h. en els locals de la Intersindical Valenciana. C/ Juan de Mena, 18 de València.
L’Univers Pictòric i Vital de Miguel Ángel Ferris Gil – “L’aigua. Espill de vida”
1. Introducció: La Metamorfosi del Comunicador
La figura de Miguel Ángel Ferris Gil s’erigeix en l’ecosistema cultural contemporani no com un neòfit en l’art de la representació, sinó com un comunicador integral que ha trobat en la plàstica una extensió orgànica de la seua veu pública. L’exposició “L’aigua. Espill de vida” no ha de llegir-se com un exercici de jubilació contemplativa, sinó com el tancament estratègic d’un cercle vital on conflueixen l’activisme social, la docència i el periodisme crític. Aquesta mostra actua com un pont dialèctic entre la memòria històrica de l’autor i la seua nova veu plàstica, transmutant dècades de militància per la paraula en una poètica visual d’alt voltatge ètic. És, en essència, l’evolució d’una mirada que ha viatjat per diverses geografies per a acabar sintetitzant la seua pulsió transformadora en el llenç.
Aquesta polifacètica identitat, forjada en la resistència i el compromís, troba les seues arrels en una trajectòria marcada pel nomadisme i una recerca incessant de nous llenguatges expressius.
2. Perfil Biogràfic: Una Trajectòria de Compromís i Moviment
L’obra de Ferris Gil és indissociable del seu “no parar quiet” familiar i d’un nomadisme geogràfic que l’ha portat a habitar les llums de Tànger, la complexitat de Brussel·les i el batec de París. Aquesta existència en trànsit ha configurat una retina capaç de captar els matisos de la perifèria. Per al cronista de la memòria, és vital recordar que la pintura per a Ferris sempre va ser un acte polític: als 21 anys, l’autor ja utilitzava els pinzells per a realitzar un mural contra l’OTAN que li va costar l’obertura d’un Consell de Guerra, evidenciant que la seua relació amb la imatge neix de l’agit-prop i la consciència civil.
Fites clau han esculpit la seua sensibilitat actual:
• L’herència i el nom de baptisme: Fill d’un pare metge inventor i d’una mare republicana i humanista, el seu nom, Miguel Ángel, no fou fruit del santoral, sinó d’una premonició materna dedicada al geni del Renaixement, un llegat que la seua mare li va recordar abans de morir com una vocació pendent.
• L’activisme i la premsa lliure: Fundador de capçaleres de referència com el periòdic ecologista Malahierba als anys 80 i Xarxa Urbana (2006-2009), a més de la seua etapa fundacional a Ràdio Clara.
• Les “Rutes del Despilfarro”: Un projecte pioner que va convertir l’urbanisme en una eina de comunicació emocional i denúncia política.
• L’exili artístic i la descoberta: El seu retorn als pinzells es va gestar a Tànger, on Rosa María Contreras el va “descobrir” a l’Institut Severo Ochoa. Posteriorment, a París, la seua condició de “emigrat” i el xoc amb una societat poc empàtica el van portar a trobar refugi en la diàspora llatinoamericana, consolidant la seua tècnica des de 2019 al taller del mestre Francisco Rocca.
Aquesta pulsió comunicativa ha trobat en l’art una forma “sublim” de continuïtat vital, on el mestre esdevé aprenent perpetu de la llum.
3. L’Eix Conceptual: L’Aigua com a Espill i Reivindicació
Triar l’aigua com a eix central en l’actual context de col·lapse climàtic és una declaració de guerra contra la mercantilització de la vida. Ferris Gil planteja una confrontació directa: davant la visió de multinacionals com Nestlé, que perceben l’aigua com un negoci, l’artista la reivindica com un dret humà inalienable i una “claraboia eterna” que ens connecta amb l’univers.
L’autor articula la seua tesi al voltant de la “Tríada de la Vida” (aigua, terra i biodiversitat). Per a Ferris, l’aigua no és un recurs estàtic, sinó un espill de l’ànima col·lectiva que refracta les nostres responsabilitats amb el futur. Pintar l’aigua és, per tant, un acte de preservació i una forma de cartografiar la urgència de la inmanència natural.
(Entrevista completa en: https://acicom.org/entrevista-a-miguel-angel-ferris-gil-laigua-espill-de-vida-inaugura-exposicio-en-valencia-el-dia-23-4-2026-veus-acicom/)
Normes d'ús