11 d’octubre: Dia Internacional de la Xiqueta
Hui es celebra el Dia Internacional de la Xiqueta, amb l’objectiu de destacar i abordar les necessitats i desafiaments que enfronta cadascuna, així com per promoure’n l’empoderament i el compliment dels Drets Humans.
El 19 de desembre del 2011, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar no només el pla de promoure els drets de les dones sinó també de les xiquetes. La Declaració de Beijing va ser la primera a anomenar específicament els drets de les xiquetes.
La necessitat de celebrar una data en honor a les xiquetes no és pur “capritx”, a molts països no se’ls permet el dret a l’educació o se’ls trau a primerenca edat. Se n’espera que treballen a la llar i tinguen cura dels seus germans petits.
Això es comprova al llarg de les seves vides perquè el seu analfabetisme els veta el desenvolupament personal i cultural, i els crea un futur fosc. A Níger, per exemple, quatre de cada cinc dones són analfabetes. Paradoxalment a Occident són les xiquetes les que més aconsegueixen èxits acadèmics i millors qualificacions.
A l’Àfrica és més gran el nombre de xiquetes que no van a l’escola que el de xiquets. Es tracten de països on la majoria de famílies viuen en l’absoluta pobresa, amb xiquetes i xiquets que no tenen ni una adequada salut ni nutrició, sumat moltes vegades a les situacions bèl·liques que viuen aquests països i que originen desplaçaments habituals que no donen continuïtat a cap mena d’educació a les escoles.
A Llatinoamèrica aquesta situació millora alguna cosa, sense per descomptat ser el que volem per a les nostres infants, moltes accedeixen a l’educació però a causa de la seva situació familiar de pobresa i necessitat també deixen els seus estudis a una edat primerenca.
A Àsia fins fa poc temps, i fins i tot avui dia, continua en major o menor mesura “tenir una filla com una desgràcia”. Una dona gran de Corea del Sud el 1996 cridava: “Les xiquetes ni serveixen per a res ni valen per a res”. Explicació: la gent no vol filles perquè no són útils per a la família; l’abandonen quan es casen. Són els fills homes els que es queden, els que hereten i mantenen ells ritus del culte als avantpassats” i què passa amb les xiquetes? Que moltes les maten en nàixer. És cert que hui dia es nota un increment important de naixements de xiquetes, volem pensar que es comencen a valoritzar de manera positiva.
A l’Índia una dita popular: “Criar una filla és com regar el jardí del veí”. Per no comentar l’atrocitat que fan amb les xiquetes a molts països forçant-les a matrimonis pactats amb senyors grans com a Índia, Iemen, Afganistan i Etiòpia, entre d’altres.
Als països àrabs què dir? Les nostres xiquetes i dones no tenen drets ni oportunitats, Egipte el pitjor país del món àrab pel que fa als drets de les xiquetes i dones, amb la major quantitat d’assetjaments sexuals. Després Iraq, Aràbia Saudita, Síria, Iemen i Afganistan.
Des de Intersindical Dones i Intersindical Valenciana hem fet aquest petit però important resum d’algunes de les greus situacions que pateixen les nostres xiquetes a molts països del món. Què han fet malament? Nàixer dones.
Creiem que s’està fent molt poc per salvar aquestes situacions des dels organismes i institucions que tenen la potestat de poder fer canvis en aquests governs corruptes i masclistes.
Per això apostem per l’apoderament de les nostres xiquetes i hi treballem perquè creiem que cada vegada és més gran el nombre d’elles que saben “que sí poden, que sí és sí i no és no”.
Normes d'ús