16 d’octubre: Dia de les Dones Escriptores
Al nostre País compten amb nombroses i magnífiques escriptores valencianes com són Nuria Cadenes, Rosa Roig, Mercè Climent, Encarna Sant Celoni, Carmelina Sánchez-Cutillas, Isabel-Clara Simó, Elvira Cambrils, Pepa Guardiola, Lliris Picó, Isabel García Canet…
El Dia de les Escriptores és una commemoració iniciada en l’Estat espanyol en octubre de 2016 per a recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el treball de les dones en la literatura i combatre la discriminació que han patit al llarg de la història. La celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns més pròxim a la data del 15 d’octubre, festivitat de Teresa de Jesús. Va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional de l’Estat espanyol, l’Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) per a compensar la discriminació històrica de les dones en la literatura.
Malgrat els molts noms d’escriptores que els especialistes coneixen i estudien anteriors al segle XIX, rares vegades apareixen esmentades en els manuals d’estudi i ni tan sols en els programes d’història literària de la universitat en l’Estat espanyol. En el segle XIX gran part de les dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d’home per a ser preses de debò. Emily Brontë i les seues germanes van ser mostra manifesta d’això. Cimeres borrascoses va ser publicada sota el pseudònim d’ Ellis Bell; cap editor s’atrevia a publicar, perquè consideraven que elles solament escrivien novel·les de tall romàntic.
El segle XX es va iniciar amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf, que va començar en 1905 a escriure per al suplement literari del Times i 10 anys després va publicar la seua primera novel·la, i amb Marguerite Yourcenar, però es van produir pocs avanços significatius.
El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s’ha concedit des de la seua institució en 1976 a quatre dones: María Zambrano (1988), Dolç María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) enfront de 37 homes. El Premi Nobel de Literatura des de la seua creació en 1901 fins a 2017 ha premiat a 13 dones i 100 homes.
Segons les dades del Ministeri de Cultura, en 2021, dels més de 66.000 llibres inscrits en l’ISBN amb un únic autor, només el 37,9% corresponia a escriptores enfront del 61,8% dels homes. Ací caldria preguntar-se en quins sectors es manté el desequilibri. Mentre en la literatura infantil i juvenil, llibres de text i textos científics les dones superen en percentatge als homes, l’àmbit de la creació literària i el de les ciències socials continua sent majoritàriament masculí. No obstant això, de les 50 obres més populars en 2021, més del 50% van correspondre a escriptores.
Sembla que la societat està canviant i que estan quallant les idees que les dones som capaces i que el que escrivim val la pena ser llegit. Cada vegada són més les dones l’ocupació laboral de les quals es troba en l’àmbit literari (escriptores, periodistes, lingüistes) i cada vegada més les que estan al capdavant de grups editorials i segells independents.
No obstant això, encara queda que s’aconseguisca el reconeixement social i una presència equitativa en els llibres de text. Alguna cosa que, esperem, s’aconseguisca com més prompte millor.
Al nostre País compten amb nombroses i magnífiques escriptores valencianes com són Nuria Cadenes, Rosa Roig, Mercè Climent, Encarna Sant Celoni, Carmelina Sánchez-Cutillas, Isabel-Clara Simó, Elvira Cambrils, Pepa Guardiola, Lliris Picó, Isabel García Canet…
Des d’Intersindical Dones volem reivindicar la labor i la trajectòria de les escriptores, tantes vegades relegades en un segon pla al llarg de la història. I és que fins al segle XX es considerava que la labor literària “no estava feta” per a les dones.
Normes d'ús