Intersindical Dones denunciem que les dones i els seus cossos formen part del camp de batalla i del botí de guerra
Intersindical Dones se suma al Dia Internacional contra la Violència sexual en els conflictes, jornada que des 2015 pretén denunciar les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones i xiquetes de manera directa o indirecta als conflictes armats. Aquestes atrocitats son múltiples i nombroses, i totes elles formen part de la violència masclista. Així, amb l’objecte d’utilitzar el cos de les dones com una extensió del camp de batalla, es perpetren violacions , esterilitzacions, avortaments obligats i mutilacions; s’imposen esclavitud sexual, prostitució i matrimonis forçats.
És possible que algunes persones pensen que, en el món del segle XXI els conflictes armats ja no existeixen. Res més lluny de la realitat: de guerres, declarades i no declarades, n’hi ha moltes. Algunes eventualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos del segle passat ) o els atemptats i segrests múltiples sobre tot jihadistes (poc sabem d’altres orígens) que es duen a terme en països que ens resulten llunyans.
En canvi, més preocupant resulta el fet que altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice per l’autodenominat “primer món”. Posarem només uns exemples. Ara mateixa, mentre que escrivim aquestes línies, l’exèrcit turc està complint el mandat d’Erdogan d’invadir el territori del poble kurd, traspassant les fronteres de Turquia i Síria, reprimint greument a la població. Las dones kurdes són un exemple inequívoc de valentia, ja que s’enfronten no només a Erdogan, sinó a la barbàrie del Daesh, els mètodes d’opressió del qual inclouen el rapte i explotació sexual i reproductiva de dones. També és precís denunciar les violacions sistemàtiques que han sofert les dones indígenes de Sepura Zarco a mans de militars de Guatemala, o les recents agressions sexuals a dones en les protestes contra el president Uribe a Colòmbia, país on es continua assassinant defensores i defensors dels Drets Humans per part dels paramilitars, ja que els Acords de Pau només han aconseguit invisibilitzar la guerra, però no acabar amb ella.
En tots els conflictes passats i presents (i segurament futurs) es repeteix la mateixa premissa: les dones son objecte de violència sexual en les seues múltiples formes. Les dones i els seus cossos formen part del camp de batalla i del botí de guerra. Per desgràcia, la violència sexual en els conflictes no ve sola: l’acompanyen altres pràctiques igualment abominables com saquejos, tortures i tractaments degradants i inhumans. Els perpetradors d’aquestos delictes greus contra la humanitat solen ser grups armats estatals o no, emparats per l’exèrcit. Sens dubte, practiquen aquestes múltiples vulneracions dels drets humans com a mètode de guerra per destruir el teixit social, amb l’objectiu de desplaçar a comunitats senceres dels seus territoris, confiscar finques o expulsar als grups que consideren perillosos pels seus interessos.
Intersindical Dones volem destacar que les víctimes més freqüents de violència sexual són precisament dones, xiquetes i xiquets que sovint pertanyen o es creu que pertanyen a una minoria política, ètnica o religiosa, i son atacades en gran mesura per estar en situació de major vulnerabilitat. Ser dona és en molts llocs, una sentència de violència.
A més, denunciem la total impunitat dels estats i de grups criminals que en els conflictes armats cometen aquests greus delictes contra la humanitat. Demanem que es pose fi a tots els conflictes armats i reclamem l’empara i la protecció de totes les persones supervivents d’aquestes violències sexuals, que s’enfronten, a més, amb perjudicis socials i estructurals que impedeixen que siguen reconegudes com a víctimes.
Sense pau, no tindrem igualtat. Sense igualtat, no tindrem pau.