Intersindical Dones vol sumar-se al dia internacional contra la violència sexual als conflictes, jornada que des del 2015 denuncia les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, xiquetes i xiquets de manera indirecta o directa en els conflictes armats.
Intersindical Dones vol sumar-se al dia internacional contra la violència sexual als conflictes, jornada que des del 2015 denuncia les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, xiquetes i xiquets de manera indirecta o directa en els conflictes armats. D’atrocitats n’hi ha moltes: violacions; esclavitud sexual; prostitució, matrimonis, esterilitzacions i avortaments forçats; i mutilacions. I de conflictes també n’hem tingut i en tenim molts. Alguns puntualment acaparen titulars efímers als mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos propers en el temps) o els atemptats i segrestos múltiples sobre tot jihadistes (poc en sabem d’altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans. Per contra, altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice. Per posar només uns exemples, estan l’extermini del poble kurd que està duent a terme Erdogan, o l’opressió criminal que Israel continua exercint contra Palestina, o les violacions sistemàtiques que han patit les dones indígenes de Sepur Zarco a mans de militars de Guatemala, o els assassinats de defensores i defensors dels drets humans per part dels paramilitars que encara ara es produeixen a Colòmbia, amb uns acords de pau que només han aconseguit invisibilitzar la guerra, però no a acabar amb ella.
En tots els conflictes passats i presents (i segurament futurs), però, es repeteix la mateixa premissa: les dones són objecte de violència sexual en les seves múltiples formes. Les dones i els seus cossos formen part del camp de batalla. Per desgràcia, la violència sexual als conflictes no ve sola: l’acompanyen altres pràctiques igualment abominables com saquejos, tortures i tractes degradants i inhumans. Els perpetradors d’aquestos delictes greus contra la humanitat solen ser grups armats estatals o no. Sense dubte, practiquen aquestes múltiples vulneracions dels drets humans com a mètode de guerra per destruir el teixit social, amb l’objectiu de desplaçar a comunitats senceres del seu territori, confiscar finques o expulsar els grups que consideren indesitjables.
Intersindical Dones volem destacar que les víctimes més freqüents de violència sexual són precisament dones, xiquetes i xiquets que sovint pertanyen o es creu que pertanyen a una minoria política, ètnica o religiosa, i són atacades en gran mesura per estar en situació de més vulnerabilitat. Ser dona és en molts indrets una sentència de violència.
A més, denunciem la total impunitat dels estats i altres grups, que en els conflictes armats cometen aquestos greus delictes contra la humanitat; demanem la fi dels conflictes armats i reclamem l’empara i la protecció de totes les persones supervivents d’aquestes violències sexuals, que s’enfronten, a més, amb prejudicis socials i estructurals que impedeixen que siguen reconegudes com a víctimes.
Sense pau, no tindrem igualtat. Sense igualtat, no tindrem pau.