24 maig Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament
Fem visibles especialment a les dones dels continents que més pateixen les guerres, especialment les del continent africà.
Al començament de la dècada de 1980, un grup de feministes es van unir per a protestar per l’increment en despeses militars i armament nuclear. Des de llavors, el 24 de maig és el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament és un important recordatori per al moviment feminista de la necessitat de treballar per la pacificació mundial. També és un bon dia per a recordar algunes de les raons per les quals el moviment feminista continua donant suport al desarmament i la desmilitarització en l’àmbit mundial:
1. És necessari trencar la perniciosa relació entre militarisme i violència de gènere. Tant en les zones en guerra o com en els territoris amb presència de tropes suposadament pacificadores es perpetua l’horrible cicle de la violència de gènere: dones, xiquetes i persones LGBTQ+ patixen violència sexual en major grau que la resta de la població a les mans de les forces militars. Al mateix temps, el fàcil accés a les armes per part de la població civil facilita i normalitza la violència exercida contra les dones. En integrar el desarmament i la desmilitarització com a element fonamental del moviment feminista, contribuïm a debilitar les estructures patriarcals que vertebren totes les organitzacions militars i empoderem als qui tradicionalment són víctimes dins del model patriarco-militar.
2. Els fons i recursos vitals que haurien de ser destinats a servicis com ara salut, educació en igualtat i programes de reducció de pobresa i exclusió són sovint desviats a partides militars amb la qual cosa s’agreugen les desigualtats socials i de gènere.
3. La guerra posa en perill la pervivència de la vida en el planeta. A causa del consum d’immenses quantitats de combustible i l’emissió de gasos nocius, la indústria armamentística és una de les majors contaminants, per la qual cosa reduir la producció d’armes suposa reduir les emissions de carboni a gran escala. No podem oblidar que juntament amb la infància, les dones i en particular dones racialitzades, les que majoritàriament pateixen les conseqüències de la degradació del nostre hàbitat.
4. A més, la lluita pel desarmament i l’eliminació de l’armament nuclear són catalitzadors dels processos de pau perquè la menor disponibilitat d’armes i el desmantellament de la cultura de la por que nodrix la violència reduïx la probabilitat que sorgisquen conflictes armats i marca la senda cap a l’adopció de solucions diplomàtiques com a via preferent per a la resolució de conflictes. A través del desarmament podem pavimentar el camí cap a un món en el qual el diàleg, l’enteniment i la col·laboració prevalguen sobre l’hostilitat i la bel·ligerància.
5. El feminisme també subratlla la manera en què el discurs militarista està dominat per la normativa de gènere, en particular per les masculinitats nocives que imaginen la violència com una fortalesa i les armes com a sinònim de seguretat. El feminisme presenta perspectives alternatives, discursos inclusius i enfocaments que mostren la potencial vitalitat de les polítiques de diàleg i negociació per al desarmament i la pau, en oposició a la lògica de la destrucció i el vessament de sang. Les feministes hem de continuar defenent un imaginari col·lectiu propi i allunyat del marc de referència patriarco-capitalista i continuar construint espais per al diàleg i l’empatia.
6. El feminisme denuncia que les dones estem infrarepresentades en la diplomàcia i la política exterior de les diferents nacionalitats. Més de vint anys després de l’adopció de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU en 2000, les dones encara ostenten llocs de menor calat que els seus col·legues (homes) o estan totalment absents en les delegacions dels països membres per al control d’armes i en els tractats d’armament en l’àmbit internacional. Per contra, pel que fa a les conseqüències d’aquestes polítiques, les dones estan desgraciadament sobrerepresentades.
7. Com a feministes, la lluita per la pau i el desarmament nuclear no és solament un gest simbòlic sinó un pas transformador cap a forjar un món lliure de guerres i més segur per a totes. Com a feministes tractem de desmantellar les estructures patriarcals que perpetuen el militarisme per a poder crear un entorn en el qual els conflictes siguen una excepció. Juntes podem plantar cara a la màxima expressió de la violència, que és la guerra armada i consolidar un futur els pilars del qual siguen la pau, la justícia i l’harmonia en el planeta.
Des d’Intersindical Dones i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical declarem que no es pot parlar de Pau mentre hi haja dones que pateixen explotació laboral, racialització, treballs que posen en risc la seua salut, invisibilització, salaris de misèria, agressions i assetjaments sexuals i sexistes. Com recorda Angela Davis, el feminisme, més enllà de la igualtat de gènere, ha de fer-se càrrec dels desafiaments d’una humanitat enfrontada a la seua pròpia desaparició. Això ho sabien les feministes que lluitaven en els anys huitanta contra les armes i les bases nuclears.
Normes d'ús