30 de març: Dia de les Treballadores de la Llar
Intersindical Dones exigeix que es facen efectius tots els drets de les treballadores de la llar
![Foto del web: [url=https://hogarjustohogar.org/]https://hogarjustohogar.org/[/url]](https://intersindical.org/images/imatges/dones/Trabajadoras-del-hogar-comic.png)
En 1998, la Confederación Latinoamericana y del Caribe de Trabajadoras del Hogar va marcar el 30 de març com a Dia Internacional de les Treballadores de la Llar. Més de dos dècades després, però, resulta una commemoració desconeguda per la gran majoria de la població. No és d’estranyar, ja que ni l’ONU ni cap altre organisme estatal internacional han subscrit aquesta data. És més, ni l’OIT ni cap organisme sindical internacional l’han subscrita tampoc. Com és possible que això passe? Senzillament perquè les treballadores de la llar pateixen tres discriminacions acumulades: patriarcal (en tant que dones), capitalista (en tant que classe treballadora), i colonial (en tant que la immensa majoria són migrades).
Així, la invisibilització respecte d’aquest dia internacional és un reflex inequívoc dela invisibilització imposada a les treballadores de la llar: sense contractes, moltes sense papers, sense la sororitat de les seues caps, sense espais públics on se les considere ciutadanes de ple dret i, com a conseqüència, subjectes polítics. N’hi haurà qui pensa que tampoc no tenen veu, però això és fals: la tenen i molt clara; només cal parar l’orella.
Per la seua situació de vulnerabilitat, la pandèmia les ha sacsejat especialment i el confinament va fer que moltes pergueren el seu lloc de treball, o que empitjoraren les seues condicions laborals. A més, com que l’índex de contractes laborals del col·lectiu és molt baix (a pesar que el 2012 es va concretar la normativa de contractació obligatòria) els resulta impossible acollir-se a ERTOs o a la prestació de l’atur.
Si a això hi afegim els entrebancs de la Llei d’Estrangeria, tenim un còctel d’injustícies: economia submergida; treballs a temps parcial i esporàdics; confinament perpetu de les internes, moltes de les quals no tenen ni un dia sencer de descans; retribucions reals que no apleguen als mínims per poder subsistir; nul·la prevenció de riscos laborals a les cases, amb productes químics nocius i amb materials no ergonòmics; assetjament sexual patit entre quatre parets; tràmits burocràtics que recauen en la treballadora si vol tindre una mínima cobertura legal quan està de baixa; o jubilació sense garanties de prestació. A tot açò cal afegir l’aspecte emocional tan important de viure lluny de la família, mentre cuiden a les famílies d’ací.
En definitiva, les estadístiques oficials no mostren l’explotació que pateixen les treballadores de la llar, i les lleis es demostren clarament insuficients per garantir els seus drets. És més, n’hi ha lleis que els empitjoren considerablement, com ara la Llei d’Estrangeria. Com és possible que el treball de la llar siga un “sistema especial” dins del règim general de la seguretat social i que la seua “especialitat” siga no tindre els mateixos drets que altres persones treballadores? Com és possible que l’estat encara no haja ratificat el conveni 189 de la OIT, que és de 2011? Com és possible que s’aprovara al congrés l’esmena 6777 dels pressupostos generals de l’estat de 2018, que postposa al 2014 l’equiparació del sistema de cotització de les treballadores de la llar al règim general?
El feminisme porta ja molt de temps reivindicant aquestes dones i el paper fonamental que tenen el sosteniment de les cures, de les cases, de la vida en definitiva. Però no ha sigut fins ara que les seues històries estan aplegant a l’opinió pública, enmig d’una crisi sanitària que ha esdevingut també social i que agreuja les injustícies. Des d’Intersindical Dones, continuarem exigint que es facen efectius tots els drets de les treballadores de la llar i que es reconega la seua contribució al benestar de tota la societat. No són elles, les altres: som nosaltres. I no les podem deixar enrere.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús