6 de febrer Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
La Mutilació Genital Femenina (MGF) és un greu exemple de violència de gènere que es practica actualment en algunes cultures de tot el món
La Mutilació Genital Femenina (MGF) és un greu exemple de violència de gènere que es practica actualment en algunes cultures de tot el món, de les quals poca gent parla. Estes pràctiques es duen a terme a causa del sistema patriarcal d’eixes societats, a més de ser societats gerontològiques. Les decisions les prenen els majors de la comunitat.
La MGF es practica en uns 30 països del món, com Egipte, Somàlia, Mali, l’Índia, etc., i a causa dels fluxos migratoris, s’estén als diferents països d’acolliment.
L’informe de 2016 d’UNICEF, https://www.unicef.org/sites/default/files/press-releases/glo-media-FGMC_2016_brochure_final_UNICEF_SPREAD.pdf
observa que la meitat de les xiquetes i dones que ha patit esta pràctica viuen en tres països–Egipte, Etiòpia i indonèsia-.
El costum es realitza de generació en generació, a xiquetes d’entre els 0-14 anys, i amb raons diferents: socials, religioses, màgiques, higièniques i estètiques, sexuals i/o reproductives, depenent de cada ètnia. Entre estes trobem; “és la nostra cultura”; “és més higiènic”, “el clítoris creix de manera desproporcionada”; “l’home experimenta més plaer”...
Existixen quatre tipus diferents de mutilació genital femenina:
Tipus I o clitoridectomia: resecció parcial o total del clítoris.
Tipus II o escissió: resecció dels llavis menors amb resecció parcial o total del clítoris o sense, i amb o sense escissió dels llavis majors.
Tipus III o infibulació: estrenyiment de l’obertura vaginal mitjançant el tall i recol·locació dels llavis menors i/o majors, amb escissió o sense del clítoris.
Tipus IV: ampli ventall de pràctiques variades i inclassificables. Engloba tots els procediments lesius.
Són moltes les conseqüències d’esta pràctica, les quals les podem classificar en:
A curt termini: dolor, hemorràgies, dificultats per a orinar, infeccions, morts…
A llarg termini: infeccions de l’aparell reproductor, malalties inflamatòries de la regió pelviana, infertilitat, menstruacions doloroses, obstrucció crònica del tracte urinari o pedres a la bufeta, incontinència urinària, relacions sexuals doloroses, parts difícils…
Existixen diversos protocols i guies d’atenció, actuació i intervenció dirigides a professionals que treballen en els diferents àmbits: social, sanitari, jurídic, educatiu…, però la informació no està actualitzada.
Actualment, esta pràctica és penada per llei en l’Estat espanyol. La prevenció i l’educació sobre esta pràctica són imprescindibles, tant als països d’origen com als països de destinació.
També és necessari empoderar a les dones i xiquetes amb tots els mitjans dels quals disposem: legislatius, sanitaris, educatius, de sensibilització i acompanyament per a erradicar de manera efectiva i definitivament esta terrible pràctica que ha costat i continua costant tantes vides i punt de sofriment.
Des d’Intersindical Dones i Intersindical Valenciana denunciem esta pràctica i ens unim a les veus en defensa de les dones i les xiquetes que veuen violentats els seus drets humans més bàsics.
Normes d'ús