Intersindical Dones dona suport a les Dones a la Ciència
Les polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència es consideren una eina per fomentar una major participació de les dones i les xiquetes i reconèixer-ne els seus èxits
Deia Alexandra Kollontai (1872-1952) que “el saber de les avantpassades de les nostres mares era aliè als seus companys que sortien sovint de caça oa la guerra o es consagraven a altres activitats que exigeixen forces musculars particulars. No tenien temps per dedicar-se a la reflexió o l’observació atenta”. Probablement fos per això que les dones van ser les primeres científiques de la humanitat en dedicar-se a l’observació i el raonament.
Avui vivim amb la imperiosa necessitat de protegir aquest planeta en què vivim i assegurar un futur cada vegada més fosc pel que fa a la pobresa i la crisi mediambiental. En aquest punt estem implicades totes i cadascuna de les persones que l’habitem, sense cap excepció. Sí, també la dona, la nena o l’adulta. Perquè per assolir aquest objectiu, la igualtat de gènere i la Ciència van de la mà i són vitals per a aquest fi.
Són sis anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Sis anys en què es reivindica totes dues com a agents essencials de canvi i, per això, és primordial reconèixer el seu paper com a tals. Però ens trobem amb un sentiment d’inferioritat i incompetència que afecta la dona com a científica. Per satisfer aquest sentir, se li atribueix de forma conscient o inconscient una responsabilitat de la situació a la dona mateixa amb afirmacions contundents del tipus “si no hi ha més dones en càrrecs d’importància és perquè no volen”. No obstant això, és la societat, l’educació, els mitjans de comunicació, els qui deixen d’afavorir la promoció de les dones. Des que naixem, depenent del gènere que se’ns atribueix, se’ns condiciona per complir un rol específic. I el rol de la dona sol ser el de cuidadora, per això, en molts casos, la dona ho té més difícil a l’hora d’accedir a llocs de responsabilitat o, simplement, estudiar carreres que exigeixen més dedicació que altres.
Els mitjans, en aquest sentit, són molt importants a l’hora de modelar l’opinió popular. En temps de COVID hi apareixen més científics i especialistes masculins que femenins. Aquesta manca de visibilització de la dona com a experta científica comporta una sèrie de conseqüències com ara obtenir un reconeixement limitat o, simplement, deixar de ser un referent tan necessari per a les xiquetes.
La nostra societat, a través de la cultura i els mitjans de comunicació, està manipulada pels grups de poder que, subreptíciament, ens indueixen a acceptar els seus principis com a vàlids i entre ells segueix el concepte de dona com a cuidadora.
Hipàtia d’Alexandria, Augusta Ada Byron (Comtessa de Lovelace), Marie Curie, Rosalind Franklin o Jane Goodall, podrien considerar-se afortunades perquè els seus noms ja ressonen en el bagatge cultural de moltes persones gràcies a les reivindicacions feministes. Però cal continuar perquè, com afirmava Virginia Woolf, “Durant la major part de la història, anònim era una dona”. Cal continuar perquè Margarita Salas, Maria Blasco, Montserrat Calleja, Rosa Menéndez, Alicia Calderón, Gabriela Morreata o Elena García Armada, i d’altres dones dedicades a la Ciència, en aquest país o en qualsevol altre, no segueixen a la ombra. Cal continuar perquè les xiquetes hi vegen un exemple a seguir, el seu referent, la seva inspiració.
Continuem, doncs, perquè la Ciència és per a tots…i TOTES.
Normes d'ús