Intersindical Dones dóna suport al Dia Europeu contra la Discriminació Salarial
Des d’Intersindical Dones i el conjunt de la Intersindical Valenciana treballem cada dia perquè la nostra societat puga ser veritablement igualitària i socialment justa
El 22 de febrer es celebra el Dia Europeu de la Igualtat Salarial. Un dia per sensibilitzar la ciutadania contra la injusta bretxa salarial de gènere: les dones seguim cobrant menys fent la mateixa feina.
En aquesta obertura a l’òpera anual per la igualtat entre homes i dones, les bel·ligerants apel·lem a la deessa Belona, tan capaç i tan a l’ombra, una més, del seu homòleg masculí. Una peça musical sorda, les dades i estadístiques de la qual, però, ens rebenten els timpans.
Centrats al País Valencià, observem, a partir de les microdades de la Enquesta d’Estructura Salarial del 2018, que la bretxa salarial de gènere encara és del 10,3%, en termes de salari hora, i del 21,6%, en termes de salari anual.
En temps de crisi, som les primeres a patir-ne les conseqüències, perquè l’impacte és més gran en els salaris més baixos. Segons l’informe 2020-2021 de l’OIT (Organització Internacional del Treball), “la crisi per la pandèmia no ha tingut les mateixes conseqüències per a les dones que per als homes; en particular, són elles les que pateixen més els efectes adversos”. La bretxa ha passat al 36% i la pèrdua de salari més accentuada entre les dones (-14,9%) que entre els homes (-11,3). A més, l’Institut Europeu per a la Igualtat afirma que es trigarien decennis a aconseguir ajustar aquesta desigualtat salarial.
El 2007, es va aprovar la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Una llei semblant van aconseguir les dones a Islàndia a l’any d’una vaga massiva el 24 d’octubre del 1975. El “dia lliure” de les dones, amb una participació del 90% de la població femenina, va paralitzar el país. Es van negar a fer la feina reproductiva i la professional i van sortir al carrer a escoltar i debatre amb altres dones sobre l’acció a prendre per acabar amb una situació que atemptava contra la seva dignitat i denigrava la seva professionalitat. Els homes van haver de portar els seus fills a la feina, esgotant les existències de salsitxes als supermercats.
Tot i això, les lleis per si soles no són suficients, són paper mullat si no s’acompanyen de la denúncia del seu incompliment, d’un pressupost i mesures de variada índole que les facin realitat. Dues van ser molt efectives en aquest país nòrdic: la gran inversió en escoles bressol públiques i els permisos de paternitat, tres mesos igual que la mare i tres més a convenir.
Segons l’Eurostat, la bretxa salarial és menor entre la joventut, tendeix a augmentar amb l’edat i es pot deure a les interrupcions de carrera que les dones solen fer al llarg de la vida laboral, especialment per a la cura de menors i grans. És immoral allò que la societat fa amb les dones embarassades i les mares. Pretenem que tinguin els fills, els crien i alhora treballen fora i dins de la casa, i per greuge, en el primer cas cobrant menys i en el segon dedicant més hores al dia que els homes. Ni tan sols se les ha cuidat en aquesta situació tan complicada com la d’una pandèmia mundial, amb el risc físic i les conseqüències emocionals que se’n deriven. Tot i ser considerades grup vulnerable, se’ls ha obligat a incorporar-se al seu lloc de treball, exposades al virus durant el trajecte i la seva durada. No n’hi hauria prou amb centenars de vagues a la islandesa.
És evident que la bretxa salarial és una més de les conseqüències del sistema patriarcal i masclista que patim totes i que la millor manera de combatre’l és la inversió en educació en igualtat. Però pel camí cap a aquesta societat justa l’equipatge ha de contenir articles també obvis com:
- El dret de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, de l’actual urgeix una revisió. Un que inclogués un nombre més gran de centres públics de guarderia, flexibilitat horària real per a embarassades i mares amb filles i/o fills menors…
- La implantació de plans d’igualtat obligatoris a l’empresa pública o privada, amb seguiment efectiu, transparència i penalització, si fos el cas. Plans que inclogueren la formació en igualtat a l’entorn laboral, a tots els nivells.
- Polítiques salarials que contemplin prestacions per a les treballadores que, a més, tenen cura de familiars dependents.
Els subsidis COVID-19 han pal·liat l’hecatombe que es podria haver acarnissat particularment amb les dones. Què passarà en temps postpandèmia? La incertesa es pot aclarir amb una bona gestió i planificació preventiva. El 22 de febrer hauríem d’acudir a la feina com Belona, llança en mà a combatre aquesta longeva desigualtat.
Des d’Intersindical Dones i el conjunt de la Intersindical Valenciana treballem cada dia perquè la nostra societat puga ser veritablement igualitària i socialment justa. I açò passa necessàriament perquè tot allò que fem les dones tinga el valor que ens correspon: no oblidem que som la meitat de la humanitat.
Normes d'ús