No moren: les maten
Hui, un nou assassinat masclista en Sorbas (Almeria) per un home que deia estimava a la dona a qui ha matat.
La víctima ha sigut tirotejada. L’assassí, ex parella de la víctima, també ha acabat amb la vida d’un home que era l’actual parella d’aquesta.
F.H.H., tenia 47 anys i no ha perdut la vida: li l’ha arrabassat un bèstia, un delinqüent masclista que ha preferit -com sempre- matar-la abans de deixar-la lliure.
Ens preguntem una vegada i una altra què està fallant. Perquè segueixen assassinant dones, perquè si hi ha més consciència social i més mitjans, les dones seguim sent assassinades a ganivetades o colps, tirotejades, llançades, atropellades, cremades.
Per a començar, hem de recordar que no hi ha educació en igualtat, ni ensenyem a les nostres filles i fills models igualitaris de relacions. Els estereotips sexistes es perpetuen i les dones continuem invisibilitzades en qualsevol àmbit educatiu: la història està escrita per i per als homes.
La gent jove es riu quan avises de coses que les haurien de fer saltar l’alarma. Justifiquen tot en base a allò que es creuen és l’amor: control, gelosia, prohibicions. L’augment de la violència masclista entre adolescents és preocupant, però tampoc hi ha cap mesura per a frenar-la. La cultura patriarcal ho impregna tot i models i estereotips sexistes fan que pel·lícules com 50 ombres de Grey siguen un èxit entre les més jovenetes.
La falta de recursos assistencials és un altre punt important. El govern autonòmic no solament no desenvolupa la llei autonòmica que va traure fa dos anys, paper mullat. Tampoc restitueix les partides pressupostàries ni els serveis retallats. Tenim 17 oficines d’atenció a víctimes de delicte menys i només quatre centres 24 hores. Si la xarxa era precària, amb l’excusa de la crisi uns i altres governs retallen i retallen en prestacions, assistència, prevenció.
No és estrany que les dones en situació de maltractament no confien en un sistema que les deixa abandonades a la seua sort. Només el 9,8% dels casos de denúncies per maltractament acaben amb la condemna de l’agressor. Però d’això no es parla. Només de les suposades denuncies falses que les dones interposen als seus companys, un 0.01%, una xifra insignificant, ridícula, al costat d’eixes 13 dones que han estat assassinades a data de hui,
També haurem de parlar de la custòdia compartida en els casos de denúncies per violència de gènere, que se segueix donant als pares encara que estiguen condemnats Un maltractador mai pot ser un bon pare, ni un model que puguen copiar fills o filles. Només en un 6.7% dels casos se suspèn la guarda i custòdia i en un 0,3%, el règim de visites. Quina mare pot passar per aquesta situació? Moltes dones desisteixen de posar una denúncia, aguantant violències dia a dia per la por a perdre les seues criatures, de deixar-les en les mans del maltractador, el botxí. No és possible que un maltractador siga un bon pare. Desgraciadament, els assassinats de moltes criatures així ho demostren.
Una vida sense violència hauria de ser garantida per el mateix estat que roman impassible a aquests assassinats de dones. Feminicidis s’anomenen.
Article publicat a InfoguiaValencia:
http://www.infoguiavalencia.com/es/opinion-no-moren-les-maten
Normes d'ús