Cansades de veure com la violència masclista i el poder exercit sobre nosaltres persisteixen en molts àmbits.
El fet que en sectors com la política, el cinema o la televisió continuïn sortint a la llum casos d’abús de poder i violència masclista reflecteix un problema arrelat en estructures que perpetuen la dominació i la desigualtat
SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES
Cansades de veure com la violència masclista i el poder exercit sobre nosaltres persisteixen en molts àmbits.
Aquestes situacions ens recorden constantment que la cultura patriarcal segueix present, mantenint a alguns homes en posicions de poder que els permeten actuar impunement.
El fet que en sectors com la política, el cinema o la televisió continuïn sortint a la llum casos d’abús de poder i violència masclista reflecteix un problema arrelat en estructures que perpetuen la dominació i la desigualtat. Per molt que s’hagen fet avanços, les institucions sovint fallen a l’hora de protegir les dones i de castigar amb contundència aquells que fan servir el poder per exercir violència i intimidació.
Les dones alcem la veu per denunciar aquesta situació i per exigir que els discursos d’igualtat es converteixin en realitats efectives, amb lleis i polítiques que ofereixin protecció i posen fi a la impunitat. La societat té un problema greu i urgent, i la lluita de les dones és fonamental per avançar cap a una veritable igualtat i acabar amb aquestes pràctiques que perpetuen el sistema patriarcal.
Fins a quant hem d’ esperar?
Lamentablement, la resposta a aquesta pregunta no és senzilla, i a mesura que es visibilitzen més casos, també queda en evidència com n’és d’urgent acabar amb la violència masclista en tots els àmbits de la societat. El camí cap a una societat on les dones puguen viure sense por i amb llibertat depèn no només d’aconseguir més lleis o polítiques, sinó també d’un canvi cultural profund que involucre homes i dones en la lluita per la igualtat i el respecte.
La violència masclista no és un fenomen nou, l’erradicació total de la violència masclista requereix transformar estructures patriarcals profundament arrelades, que passen per educar en el respecte i la igualtat des de la infància i canviar normes i rols socials que legitimen o normalitzen aquest tipus d’abús.
Cada vegada som més les persones que denuncien aquestes injustícies i treballen per aconseguir una societat lliure de violència. Les mobilitzacions i la pressió pública han fet que aquest tema estiga a l’agenda, però la meta encara sembla lluny. La revolta feminista continuarà fins que la igualtat deixi de ser només un desig o una promesa i es convertisca en una realitat per a totes les dones.
Continuar elevant la veu és fonamental, perquè és el camí per no normalitzar ni un sol cas més de violència i per forçar les institucions a prendre mesures eficaces.
És fonamental no només denunciar sinó també prendre una posició clara contra qualsevol comportament abusiu que utilitze el poder com una arma de dominació, especialment en àmbits on homes amb autoritat es permeten trepitjar els drets de les dones sense conseqüències.
Les dones no són objectes ni de ningú ni per a ningú. Són persones amb drets i autonomia, i el seu consentiment i dignitat no són negociables. Sovint, els poders econòmics, socials i culturals amaguen o minimitzen les situacions de violència masclista, deixant que continuïn sense represàlies.
Es necessita una societat que no només escolte les denúncies, sinó que actue amb contundència. Les lleis i polítiques poden ajudar, però la implicació de tothom, inclosos els homes, és clau per trencar aquesta cadena de violència i abús de poder. Aquesta lluita ens pertany a totes, i mai deixarem de cridar fins que es reconega que ningú té dret a abusar pel simple fet de tenir una posició de poder.
Intersindical Dones rebutja amb fermesa qualsevol situació on homes en posicions de poder abusen d’aquest privilegi per coaccionar o dominar les dones. Aquestes actituds no tenen cabuda ni a la política, ni a cap espai social o laboral, i és fonamental que les institucions, empreses, i col·lectius prenguen mesures per impedir que individus amb aquesta mentalitat segueixin ocupant posicions d’autoritat.
Aquesta postura posa en evidència la urgència de promoure un lideratge polític i social respectuós i paritari, on es valore la competència i el respecte a les persones per sobre del gènere o la jerarquia. No es pot acceptar que persones amb actituds masclistes o prepotents ocupen càrrecs públics o d’influència.
Aquesta lluita no s’aturarà fins que cap dona es vega sotmesa a abusos de poder.