El Sindicat subscriu el Manifest en suport del Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST) i condemna l’atac policial a l’Escola Nacional Florestan Fernandes.
Des de 1984, any en què va nàixer el Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST), aquest moviment no ha deixat de créixer ni ha renunciat als seus principis fins a convertir-se en un referent, tant al Brasil com arreu de l’Amèrica Llatina. Sota el lema “Ocupar, resistir i produir”, l’MST fa un pas efectiu i organitza els camperols que no tenen terra on viure per ocupar zones improductives de grans latifundistes en les quals començar una nova vida.
Exigim al govern brasiler de Michel Temer el respecte als drets humans i a la llibertat d’expressió
Per a l’MST l’educació és fonamental. La seua preocupació pel dret a l’educació està present des de l’inici del moviment. La lluita per l’accés a l’escolarització va de la mà de la la lluita per la funció social de la terra: es tracta d’assegurar l’accés a l’educació de tots els xiquets i xiquetes en edat escolar, l’alfabetització de joves i adults i la formació tècnica i política dels seus joves que durant tant de temps els ha sigut impossibilitada i privada com a dret.
Junt amb l’escolarització, la formació política és un pilar fonamental de l’MST, ja que la politització de la seua militància conforma un element essencial en la construcció d’un nou futur. Per això, va sorgir l’Escola Nacional Florestan Fernandes (ENFF), l’any 2005 a São Paulo. La idea d’aquesta escola nacional va començar al final dels anys noranta i va derivar de la necessitat de tindre un espai de formació, d’intercanvi d’experiències i de debats sobre la transformació social a l’Amèrica Llatina.
L’Escola Florestan Fernandes és una universitat popular construïda amb moltes mans a partir del treball voluntari de brigades provinents dels campaments i assentaments i d’altres moviments socials. Des de 2005 han passat per aquest centre més de 16.000 joves, prop de 500 professors voluntaris de diverses universitats del Brasil, d’Amèrica i d’altres continents i vora 2.000 visitants de tot el món.
El dia 4 de novembre, a les 9.25 h, mentre es duien a terme classes a l’escola, aquesta va ser envaïda per la policia civil i militar, amb gran ostentació de les seues armes, amenaçant de mort i disparant a l’aire amb bales letals. Amb prepotència i arbitràriament, sense presentar cap autorització judicial, la policia va detindre dues persones de la institució i va romandre al lloc intimidant els presents, tots ells, alumnes, professors i treballadors de l’escola.
Ronaldo Valença Hernandes, de 64 anys, professor i responsable de la biblioteca durant anys, va ser ferit en una costella com a conseqüència de la brutalitat de l’acció policial malgrat ser una persona malalta de parkinson.
Aquesta acció policial forma part de l’anomenada _operació Castra_, duta a terme als estats de Paraná, São Paulo i Mato Grosso, amb interessos en l’agronegoci i destinada a criminalitzar líders camperols al mateix temps que a l’MST.
Des del colp que va destituir a Dilma Rousseff enguany, el govern de Michel Temer ha multiplicat les accions repressives i la persecució política contra les persones militants socials, les organitzacions populars i els partits d’esquerra, i ha sigut l’MST un dels més castigats a causa de l’aplicació injusta de la llei 12.850/13 (llei d’organitzacions criminals).
Per tot això, volem expressar el nostre suport i solidaritat a les companyes i companys de l’MST i a la seua lluita per la funció social de la terra a través d’una reforma agrària popular i la construcció d’una societat justa i igualitària.
Denunciem l’atac a l’escola nacional Florestan Fernandes com un atac inacceptable, injust i condemnable, a una institució acadèmica i de formació política que ha desenvolupat i desenvolupa un paper fonamental en la defensa d’un Brasil democràtic, just i igualitari.
Exigim al govern brasiler de Michel Temer el respecte als drets humans, a la llibertat d’expressió i a la mobilització de les organitzacions que actuen legalment i de manera pacífica en la defensa d’una nova societat en la qual totes les persones tinguen dret a un tros de terra en què viure.