Intersindical Valenciana denuncia la política discriminatòria cap a la classe treballadora palestina
El Sindicat ha enviat una carta a la Confederació Internacional Sindical (ITUC) per denunciar la política discriminatòria de la Histadrut
Intersindical Valenciana, junt amb trenta-dues organitzacions sindicals europees de nou països europeus, ha enviat una carta a la Confederació Internacional Sindical (ITUC) per denunciar la política discriminatòria de la Histadrut envers la classe treballadora palestina. La queixa ha estat formalitzada durant el mes de juny, com a resultat de les mesures de contenció durant la crisi de la COVID-19, quan el govern israelià ha concedit beneficis per desocupació a treballadores i treballadors israelians, dels quals n’han estat exclosos els palestins, que contribueixen a les quotes sindicals israelianes i que estan obligats a treballar a Israel i als assentaments il·legals mentre la població israeliana ha estat confinada a les seues llars. Aquestes discriminacions, que contravenen els convenis 100 i 111 de l’OIT sobre la igualtat de remuneració i discriminació, no han estat impugnades per la Histadrut, que ha de protegir i defensar el seu dret a aquesta assignació. Israel ben bé pot utilitzar el fons de pagaments a malalts als quals han contribuït els treballadors palestins dècades passades i que ara veuen que no poden reclamar baixa per malaltia retribuïda.
Es tracta d’una discriminació flagrant de la classe treballadora que s’agreuja durant la pandèmia però que és habitual durant tots els anys de repressió del poble palestí. Mentre ací eixíem als nostres balcons per aplaudir les persones que treballen en els sectors essencials, els palestins que treballen a les “indústries essencials” d’Israel s’han trobat esmicolats entre la roca de l’ocupació i el martell del coronavirus. Gaza, estrangulada per un bloqueig de tretze anys i invasions militars reiterades, provoca que els seus dos milions d’habitants siguen vulnerables a les pandèmies. Els palestins i palestines a Cisjordània lluiten amb una ocupació brutal que busca negar-los els mitjans més bàsics i necessaris per a sobreviure i cuidar-se, entre ells el dret a la prestació per desocupació. El nombre d’afectats augmentà significativament en el període posterior a la Pasqua i del Ramadà, quan les treballadores i treballadors palestins tornaren a Israel a treballar per posteriorment, desocupats, han estat exclosos de cap “benefici” malgrat la seua contribució a les quotes sindicals israelianes.
A més a més, L’accés de molts treballadors palestins pobres als serveis sanitaris a Cisjordània ha estat en decadència perquè la seua infraestructura de salut pública ha estat minvada per la retenció d’Israel dels ingressos de liquidació a l’Autoritat Palestina (AP), la reducció del finançament dels Estats Units sota l’administració Trump, així com mesures d’austeritat imposades a l’AP pel Banc Mundial i l’FMI. Els esforços dels palestins per desenvolupar sistemes comunitaris de suport són sistemàticament obstruïts per l’ocupació israeliana durant la quarantena del Coronavirus: arrestos durant les desinfeccions dels espais públics o en la distribució de paquets d’ajuda, atacs a les clíniques on es realitzaven proves de Coronavirus a la mesquita local, desnonaments i expulsions de residents palestins, sabotatge a intents de socors amb confiscació d’equips de construcció d’una clínica de camp a l’àrea C, augment d’un 78 per cent d’agressions brutals a la població palestina, oliveres destruïdes els palestins agredits brutalment, etc.
Diàriament, els palestins afronten la segregació institucionalitzada mitjançant el control d’Israel sobre la seua aigua, l’accés a la qual és una necessitat bàsica sota aquesta pandèmia. L’apropiació i explotació de l’aigua d’Israel als aqüífers costaners i de muntanya i a la vall del Jordà ha estat una de les seues principals armes de guerra. Desenes de milers de palestines i palestins es veuen obligats a comprar aigua (a camions o a la companyia d’aigües estatal israeliana, Mekorot) a preus desorbitats. Les despeses en aigua poden suposar la meitat dels ingressos mensuals de la família en algunes de les comunitats més pobres. El resultat és una discriminació manifestament racialitzada: els pobladors israelians mitjans que viuen a Cisjordània consumeixen tres a vuit vegades la quantitat d’aigua que els palestins. Aquest sistema d’apartheid d’aigua fa que especialment la classe treballadora baixa, no dispose de les condicions higièniques més bàsiques necessàries per sobreviure a aquesta pandèmia.
Aquest moment de la pandèmia és aprofitada per les autoritats israelianes per intensificar encara més les accions militars, electròniques i altres mecanismes de vigilància i per crear nous “fets sobre el terreny” en un procés d’annexió de la terra palestina normalitzada per la l’administració de Trump, les darreres decisions israelianes de Knesset i el “tracte d’unitat” que s’està negociant entre Benjamin Netanyahu i Benny Gantz. Pròximament, el govern israelià intenta annexionar il·legalment grans parts de la Cisjordània ocupada. El relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans a Palestina ha advertit que els plans d’Israel “cristal·litzarien un apartheid del segle XXI, deixant al seu final la desaparició del dret a l’autodeterminació dels palestins”.
Així, doncs, les cadenes estrenyen amb més força la llibertat del poble palestí que ara, amb la pandèmia ofeguen sense les condicions sanitàries ni els drets laborals dels treballadors palestins sota l’ocupació israeliana. Aquesta carta signada per la Intersindical Valenciana pretén un compromís ferm de la Confederació Sindical Internacional per condemnar tota mena de discriminació a la dignitat humana i a la igualtat amb què naixem les persones i amb què tenim dret a viure i perquè es comprometa a defensar el respecte a la diversitat en el treball i en la societat i que la discriminació exercida per la Histadrut cap a la classe treballadora israelina siga clarament qüestionada i denunciada.
Normes d'ús