Davant els seus discursos d’odi i la por: ni armaris, ni retallades a la diversitat. ¡El que s’ha conquerit al carrer es defensa!...
No permetrem que la por ens torne a tancar a l’armari, el que hem conquerit als carrers es defensa lluitant. Per totes les persones.
Ahir la Plaça de l’Ajuntament d’Alacant no va ser només un espai de dol; va ser un refugi col·lectiu de dignitat i resistència. Des de l’Àrea LGTBI+ d’Intersindical Valenciana vam ser presents en la concentració en memòria de Miguel, acompanyant el dolor del seu entorn i sumant la nostra veu a la d’una ciutat que es nega a normalitzar la por.
Durant l’acte, l’emotiva lectura a càrrec d’Adela Fas ens va recordar l’essència del que ens convoca: la necessitat urgent de garantir que cada persona puga habitar l’espai públic amb absoluta llibertat. Recordar a Miguel en el seu dia a dia, en la seua manera de vestir, d’expressar-se i de ballar no és únicament un exercici d’afecte cap a la seua memòria; és una reivindicació política de primer ordre. La identitat, l’expressió de gènere i la diversitat no poden ser mai un factor de risc ni una excusa per a la violència.
Com a organització sindical de classe, reafirmem que la lluita contra la LGTBIfòbia i la violència discriminatòria es dona a les aules, als centres de treball i, de forma irrenunciable, al carrer. No ens resignarem a l’autocensura ni a fer ni un sol pas enrere en els drets conquerits. Exigim una investigació rigorosa que esclarisca els fets amb perspectiva d’odi i la màxima justícia per a Miguel.
Transformem hui la impotència en compromís organitzatiu. Perquè defensar el dret de totes les persones a ser, amar i expressar-se sense temor és l’única garantia per a construir una societat vertaderament justa i lliure.
Balla on estigues, Miguel. En Intersindical Valenciana no t’oblidem.
¡NI UN PAS ENRERE¡