Les següents organitzacions: Intersindical Valenciana-STEPV, Decidim-JoDaD, Acontracorrent, BEA, SEPC, COS i la Plataforma per la Llengua, consideren que l’aplicació del Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) que preveu la Llei 4/2018, de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, suposa un pas endarrere en els centres que tenien un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PEV), les anomenades línies en valencià, perquè redueix les hores de classe en aquesta llengua. Des del punt de vista de les entitats signants, el PEPLI no és el programa que necessita el sistema educatiu per poder avançar en l’aprenentatge i l’ús social del valencià. No es pot posar al mateix nivell que el castellà, ja que el valencià és la llengua minoritzada i, com a tal, pateix un procés de substitució lingüística que cal revertir. És per això que consideren necessari que el valencià siga la llengua vehicular als centres educatius, des de l’educació infantil fins a la universitat.
Afegeixen que cal que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat autoritze, per al curs 2021-22, que totes les línies en valencià puguen mantindre les hores que tenien en aquesta llengua abans de l’aprovació de la Llei 4/2018, sense perdre’n cap, tal com van exigir mitjançant el manifest que van publicar fa uns mesos. L’administració ha d’arbitrar els procediments normatius per a garantir-ho, de manera ràpida, i evitar el retrocés que, en aquests centres, suposa l’aplicació del PEPLI. A banda, aquesta llei no ha suprimit l’exempció, una figura extemporània i discriminatòria que suposa la privació de l’aprenentatge del valencià a l’alumnat de les comarques castellanoparlants, en detriment dels seus drets.
Les entitats reunides el passat divendres 28 de maig exigeixen la reformulació de l’actual programa lingüístic mitjançant la promulgació d’una nova Llei de Plurilingüisme, adaptada a la LOMLOE, que potencie el valencià i garantisca que siga la llengua vehicular de tot el sistema educatiu valencià.
Així mateix, expressen el seu suport categòric al professorat i a les comunitats educatives assetjades per elements i partits ultres que van en contra de l’ús i l’ensenyament del valencià i de l’escola pública valenciana.
Finalment, coincideixen en la ferma voluntat de treballar per a convocar mobilitzacions que asseguren que les reivindicacions siguen ateses per la Generalitat Valenciana, amb la intenció de fer valdre els drets dels alumnes valencianoparlants i de denunciar les agressions que pateix contínuament la nostra llengua i la nostra cultura a tot el domini lingüístic, especialment al Pais Valencià.
Completament d’acord. Jo tampoc no entenc la nova llei que, d’entrada, també considere un retrocés evident. El valencià necessita més espai d’ús, més prestigi, més hores de classe i millors coneixements. Però aquesta llei, pel que sembla, no ajuda ni estimula a usar-la, conèixer-la i estimar-la, sinó al contrari: sembla més una cessió o concessió que una estimulació. I a més, cal que cultura dedique els recursos a la promoció real del nostre català. Un exemple, a la sala SGAE s’han fet un conjunt de lectures dramatitzades pagades per l’IVC i de 12 lectures, 8 eren en castellà, només 4 en valencià, i encara hauríem de considerar el nivell, l’adequació i les característiques de la llengua que s’hi ha usat. I això no és més que un exemple. Està bé promocionar i ajudar el teatre, però sense perdre el nord de la situació real de la nostra llengua.