8 d’abril Dia de Nicolás Guillén
Intersindical Solidària i Intersindical Cultura tenim el gust de convidar-vos a la celebració del DIA DE NICOLÁS GUILLÉN.
Una festa de la INTERCULTURALITAT on, a partir de la CULTURA, dialogarem entre dos continents, Àfrica i Amèrica.
Música, poesia del poeta nacional cubà i amistat.
En el món anglosaxó és habitual celebrar un dia dedicat a grans artistes, escriptors, pintors, músics etc. Per exemple, el dia de James Joyce (Bloomsday en honor a la seua obra l’Ulisses) que se celebra cada 16 de juny a Irlanda; o el dia de The Beatles el 16 de gener al Regne Unit.
És una tradició cultural que mostra d’una manera quotidiana el lloc on hauríem de tendir amb els nostres artistes.
Doncs bé, un d’aquests artistes universals i alhora local és Nicolás Guillén i un grup d’entitats hem decidit crear un dia per a celebrar l’obra del poeta nacional de Cuba i, alhora, per a celebrar els valors que encarna, valors dels quals està necessitada cada vegada més la nostra societat occidental.
Aquest dia, enguany, serà el 8 d’abril i en la seua celebració participaran les entitats organitzadores de l’esdeveniment, Intersindical Solidària (amb la participació del seu president, Vicent Maurí), Intersindical Cultura (a través del coordinador de l’àrea, Xema Sánchez), l’Associació d’amistat amb Cuba José Martí (amb la participació de David Rodríguez, de la seua Junta Directiva) i, sobretot, l’entitat Fundació Nicolás Guillén de Cuba (amb la participació del nét del poeta i president de l’entitat, Nicolás Guillén), l’encarregada de mantenir viu el llegat d’aquest poeta del compromís i de la “negritud”. Intersindical Valenciana ha donat el seu suport a través de la seua màxima responsable, la portaveu Beatriu Cardona a aquesta nova idea i nova activitat, a més en l’acte ha col·laborat l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella i entitats d’afrodescendents que treballen des de la cultura africana com són l’Associació “Sustainable Growth and Development Fund (SGDF)” amb la seua presidenta i referent de la comunitat de Gàmbia Ousainatou Jallow, i l’Associació “Font Solidària” amb el seu president i referent de la comunitat del Senegal, Manding Samate. Participaran també molt activament l’alumnat de l’IES. Lluís Vives recitant poemes del poemari “Són sencer” acompanyats per la seua professora Conxa García que realitzarà una semblança literària del poeta.
Què és allò que hem volgut ressaltar les persones organitzadores d’aquest acte i per què considerem que ha de mantenir-se al llarg del temps?
Hem pretès, d’una banda, recordar l’obra -a vegades oblidada a Europa- d’un poeta del segle XX que va néixer en Camaguey en 1902 i va morir a l’Havana en 1989 i que va coincidir en la primera meitat del segle amb els grans referents intel·lectuals del moment fins el punt de passar set mesos a Espanya i acudir a València al II Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes i fins i tot acudir als fronts de guerra per a, igual que va fer Miguel Hernández, donar suport a la causa republicana.
Però, sobretot, el que pretenem és rescatar la vessant intercultural que tanca la seua obra i la seua poesia. Nicolás Guillén és un poeta negre en un continent on la “negritud” no ha format part de la cultura dominant.
El mateix poeta és conscient d’això quan afirma que la seua pretensió no era crear “una discriminació més” sinó recollir “des de l’arribada dels primers esclaus africans fins als nostres dies una lenta fusió no sols física sinó espiritual” (la cita està presa de l’estudiós J. Franco en la seua obra La cultura moderna en Amèrica Llatina (Edit. Mortiz, 1971).
Tant en les seues obres “Songoro Cosongo” dels anys 30 com a “Son Entero” dels anys 40, el poeta integra les arrels de la cultura africana en els seus versos enfront de les tradicionals fonts de la cultura europea. Aquest exercici de descentrament i de reconeixement és el que ha vingut denominant la crítica literària com el “negrisme” o la “negritud” de la poètica de Guillen.
El crit de lluita amb el que Guillén va iniciar la seua intervenció en el II Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes va ser aquest: “Vinc a aquest acte com a home negre”. Potser va dir aquestes paraules com a homenatge al seu avi, Taita Facundo, negre com ell, i al qual potser li va escoltar aquelles expressions que utilitza en els seus versos: “Yoruba soc, soc lucumi/mandinga, congo, carabali.”
El ritme ancestral africà convertit ja en ritme antillà és una de les troballes més originals d’una obra que traspua interculturalitat, fusió i mestissatge.
Aquests valors no poden passar desapercebuts en les nostres societats cada vegada més polaritzades i, per això, des de les entitats convocants hem volgut ressaltar en aquest acte del Dia de Nicolás Guillén la importància de la interculturalitat i del diàleg entre cultures diverses i entre persones procedents de diferents llocs, llocs que no són sol espais geogràfics sinó espais habitats per altres poètiques que ens enriqueixen com a éssers humans que habiten en territoris locals i alhora universals.
Normes d'ús