Intersindical Inclusiva
Intersindical Valenciana defensa un model de qualitat, inclusiu i transparent respecte als concerts socials per a persones majors
Intersindical Valenciana ha acudit hui dimecres 10 de juliol a la signatura dels concerts socials per a persones majors que s’ha produït en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
A l’acte ha acudit la Vicepresidenta del Consell i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, la Secretària Autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Elena Ferrando, el Secretari Autonòmic de Diversitat i Igualtat Alberto Ibañez i la Directora General de Serveis Socials i Persones en Situció de Dependència, Mercè Martínez.
En el parlament de Mónica Oltra s’ha recordat que els serveis socials a persones majors no són sols qüestió de recursos sinó de “polítiques emocionals” i que s’ha de tenir en compte el bon tracte i el respecte per l’autonomia de les persones.
Des del sindicat Intersindical Valenciana defensem que els serveis socials han de ser sempre de caràcter públic i que la fórmula utilitzada per a aquests dos pròxims anys de “provisió de serveis socials a través de l’acció concertada” han d’estar subjecta a criteris públics de qualitat, inclusió, transparència i drets dels treballadors i de les persones majors.
Entenem que la demanda en l’actualitat de places supera els mitjans de les administracions públiques per a donar eixida a les famílies i persones interessades a accedir als mateixos sense que això supose una discriminació econòmica clara. Per això, les administracions públiques han de comprometre’s al fet que els recursos públics estiguen ben gestionats i amb criteris de qualitat.
No obstant açò, sol•licitem així mateix que pel treball en els futurs “models” de provisió de recursos i d’acord amb la nova Llei de Serveis Socials Inclusius (LSSI) la tendència siga el fet què els serveis siguen públics i de qualitat.
Analitzem breument la proposta de la GVA i, des de la crítica constructiva, aportem els nostres arguments.
En la Resolució del 27 de març de 2019 el Consell va publicitar les bases perquè les entitats del tercer sector (associacions, fundacions, etc.), pogueren accedir als concerts a càrrec del programa 313.60 de Gestió de Centres de Persones Majors a càrrec de la Direcció General de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència.
El programa afecta als anys 2019 i 2020 per un import de 39 milions d’euros a l’any. Això suposa un total de 2.274 places repartides en centres residencials, centres de Dia o Habitatges Tutelats. Aquest últim model només aporta 20 places.
Aquest punt ens sembla clarament insuficient i per a pròxims dissenys de polítiques públiques és necessari apostar per polítiques de “envelliment actius” en la línia d’altres països que estan assignant recursos públics per a persones que desitgen mantenir una autonomia major en projectes que van en una línia més d’apoderament i autodeterminació de les persones majors.
D’altra banda, podem observar el següent: les entitats poden subcontractar alguns serveis bàsics sense que afecten la qualitat d’atenció integral de les persones. Això diu la normativa però la quantitat, no obstant això, pot arribar fins al 40% que per al Sindicat ens sembla discutible, ja que això pot obrir una porta a la privatització encoberta de serveis. Bé és cert que aquests serveis no poden ser “integrals” sinó recursos com a neteja o transports però la impossibilitat de vigilar i controlar els processos podria provocar perversions del sistema. Per això, exigim a les administracions públiques que vetlen perquè els criteris de qualitat que apareixen en la normativa siguen d’efectiu compliment.
Quins són aquests criteris?
Alguns d’ells són propis d’un model social que no solament atorga recursos sinó que apodera persones. Per exemple, els centres han de tindre almenys 50 punts per a accedir al servei de residències o 15 punts als dels centres de Dia. Aquests punts estan relacionats amb el compliment d’una sèrie de funcions que han de ser avaluades i supervisades per les administracions públiques.
Aquests criteris de qualitat inclouen:
- A nivell laboral, ràtios de treballadors superior a la mínima exigida, retribucions justes i augments salarials (H. 25 punts)
- A nivell inclusiu, incorpora la idea de “bones pràctiques socials” i “incorporar com a treballadors a persones amb discapacitat o diversitat” en percentatges superiors a 2%. (2 punts)
- A nivell feminista, incorpora Plans d’Igualtat Homes-Dones (4punts)
- A nivell social Plans de final de la vida digna (4Punts.)
- A nivell d’apoderament, “comptar amb protocol d’algun model centrada en la persona (capacitat, autodeterminació, bon tracte, sexualitat, etc.) (Fins a 9 punts)
- A nivell de democràcia interna, es recullen plans de “implantació de processos de participació i decisió de les persones usuàries, amb independència del Reglament de Règim Intern.” (fins a 10 punts)
- A nivell de benestar, es concreta fins i tot que el fet que hi haja dobles elecció de menú, serveis de podologia, etc. (h. 15 punts)
Així mateix, se’ls sol•licita als centres que existisca una avaluació del mateix centre “per part dels usuaris” i una memòria anual d’aquests resultats.
Des d’Intersindical Valenciana, com no podria ser d’una altra manera, donem suport a aquestes mesures de qualitat dels serveis però recordem que l’avaluació li correspon a les administracions i que la Conselleria pot inspeccionar “quan ho estime oportú”) qualsevol centre, (art. 30).
A més, observem que aquestes mesures considerem que han de ser “obligatòries” en tots els centres perquè podria donar-se la paradoxa que un centre accedirà al concert amb els punts requerits i en ells no s’atenguera aquests aspectes inclusius o feministes.
La Comissió d’Avaluació, així mateix, considerem que no és massa ampla i en ella no apareixen agents socials plurals que puguen formar part dels processos de vigilància. La comissió està composta per un Subdirector General, sis caps de servei i un tècnic-secretari que han d’avaluar anualment l’aplicació d’aquests criteris que, com diem, amb propis d’un model social de qualitat en els serveis i en els suports a les persones.
Insistim des de la Intersindical Valenciana que l’avaluació dels recursos públics no és fútil perquè en això ens estem jugant que els models i els enfocaments no siga sols màrqueting ètic sinó una realitat que afecte les persones majors que recullen són les seues experiències de vida i el seu benestar personal i el seu valor com a persones les bones intencions de les lleis. Sense aquesta supervisió exigent i de caràcter públic sobre la base de criteris de justícia i d’autonomia personal (així ho diuen les administracions) podríem oferir recursos i serveis sense demanar comptes del valor i això no seria adequat.
Des del sindicat, per tant considerem que en els pròxims dissenys de “polítiques públiques” referits al col•lectiu de persones majors tinguen en compte aquests nous models d’envelliment actiu on s’incorporen en els mateixos dissenys sistemes d’avaluació d’aquests criteris molts més exigents perquè sense una avaluació d’aquests criteris d’autonomia, les bones pràctiques podrien no dur-se a terme o només ser part de les memòries de cada any. Des de la Intersindical considerem que la nostra societat no solament ha de cuidar i atendre les persones (això és un dret i una obvietat) sinó que ha d’aportar recursos públics perquè aquestes persones tinguen qualitat de vida i drets humans i capacitat de presa de decisions sobre les seues vides. Encara que les persones estan institucionalitzades han de mantindre sempre en la mesura que siga possible les seues possibilitats d’autodeterminació.
El sindicat dóna suport a les bones idees i la bona voluntat de la Conselleria d’Igualtat però alhora exigim que en els futurs projectes i dissenys de polítiques públiques es tinguen en compte aquests nous estàndards internacionals de drets, qualitat i inclusió de les persones majors.
Normes d'ús