Intersindical Inclusiva
La Intersindical Valenciana aposta per continuar avançant en drets socials.
El Consell de Ministres ha aprovat hui 15 de juliol, el projecte de llei per a la reforma de la Llei de Dependència i la Llei de Discapacitat. D’aquesta manera, s’inicia la tramitació parlamentària d’aquesta reforma, que haurà de ser aprovada en el Congrés dels Diputats.
Intersindical Valenciana valora positivament els avanços aconseguits respecte a la normativa anterior i alhora assenyala la necessitat d’aprofundir en un model que complemente l’assistencialisme per a les persones que ho necessiten i el desenvolupament de l’autonomia personal i la inclusió social i laboral d’aquests col·lectius.
Quines novetats aporta aquesta nova normativa?
1. S’inclou com a dret universal la teleassistència per a totes les persones amb dependència.
2. Reconeix automàticament el 33% de discapacitat a les persones que tinguen algun grau de dependència. Recordem que els graus de dependència són tres. Actualment el grau de dependència i discapacitat eren independents.
3. Se suprimeix la incompatibilitat entre prestacions. Aquesta normativa, fruit de les retallades del 2012, de la crisi econòmica desapareix el que suposa que una persona usuària del sistema puga rebre dos recursos, com per exemple, centre de Dia i ajuda a domicili.
4. S’elimina el període de suspensiu de dos anys que retardava l’accés a la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i se simplifiquen els tràmits administratius en la revisió del Programa Individual d’Atenció (PIA) reforçant el dret de les persones a participar en l’elecció de serveis.
5. S’estableix un «procediment d’urgència» per a situacions d’especial vulnerabilitat. Per exemple, cas de demències, aïllament social, violència de gènere o precarietat econòmica, factors que permetran reordenar el tractament dels expedients.
6. S’amplia la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar, permetent que també es puga rebre l’ajuda quan la cura siga prestada per amics o altres persones pròximes, responent a noves situacions de convivència o a situacions de persones que viuen soles.
7. El servei d’ajuda a domicili que estava centrat en necessitats de cura personal i domèstiques s’estén a actuacions en l’entorn comunitari, podent ampliar-se a activitats com fer la compra o anar al metge.
8. S’elimina també la restricció que limitava l’assistència personal als àmbits d’educació i treball, permetent que s’oriente a qualsevol edat i a totes les àrees de la vida de la persona.
9. S’inclouen tres nous serveis en el catàleg, els quals ja s’estan desenvolupant en algunes CCAA: el «cohousing» o models d’habitatge col·laboratiu; el servei de préstec de cadires de rodes o altres productes per a millorar l’autonomia; i el servei d’assistència personal. En el nostre territori, aquest últim servei existeix però les dificultats per a accedir al recurs són grans.
10. La reforma també se centra en garantir el dret a l’elecció i la permanència en l’entorn comunitari. Així, l’assignació de residències es basarà en les preferències de l’usuari i es respectarà el seu lloc de la llista d’espera en cas de falta de disponibilitat.
11. També s’inclou un nou article que reconeix els drets de les persones cuidadores no professionals, incloent-hi el dret a rebre suports, assessorament, seguiment i formació per al seu benestar físic i emocional; a obtenir informació comprensible i accessible, i a disposar de mesures per a la conciliació.
12. En l’àmbit de la discapacitat, la reforma de la llei inclou, entre altres mesures, la creació d’un Fons Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal, per a finançar per exemple, la instal·lació de rampes per a cadires de rodes o QR per a audiodescripcions, en espais com a museus o altres; o la creació del registre estatal de targetes d’estacionament per a persones amb discapacitat, per a evitar el frau en l’ús d’aquestes targetes.
12. També es regula l’accessibilitat universal com un dret; es garanteix l’accessibilitat universal en el Sistema Nacional de Salut; es prohibeix a les companyies asseguradores a discriminar persones amb discapacitat que volen contractar una assegurança i se supervisen la intel·ligència artificial i altres tecnologies per a eliminar biaixos discriminatoris cap a les persones amb discapacitat, com pot ocórrer en processos de selecció de professionals dirigits automàticament.
13. D’altra banda, es castigaran com a infracció greu els espectacles en els quals hi haja una exposició pública d’una persona amb discapacitat, com el ‘xou’ del “bomber torero” en el qual participen persones amb acondroplasia, i les multes imposades a conseqüència d’una sanció establerta en aquesta llei es destinaran a programes de promoció de l’accessibilitat universal.
Actualment, el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) atén un total d’1.644.073 persones, gairebé 260.000 persones més amb dret a prestació que a inicis de l’any 2020, la qual cosa suposa un increment de gairebé el 19%, segons dades del Ministeri de Drets Socials. A més, en l’últim any, han ingressat en el sistema 77.409 persones, la qual cosa representa un increment del 5%. Encara que la despesa pública en dependència, 0,89% del PIB es troba per sota de la mitjana de l’OCDE (1,55%).
A més, afegeix que l’increment del finançament està contemplat en l’acord de Govern i pendent d’aprovació de nous pressupostos. Aquest acord estableix l’objectiu que l’Administració General de l’Estat (AGE) cobreix el 50% del total, garantint al mateix temps que les comunitats autònomes mantenen la seua inversió pròpia.
La Intersindical Valenciana defensa un model “comunitari” de cures on estiga implicada la comunitat i la persona. Defensa a més que la nova llei de dependència passe a denominar-se com a”llei de l’autonomia personal i cures”.
El sindicat exigeix al govern del País Valencià que desenvolupe la llei i la secunde, finançant-la en la mesura que li correspon, ja que és el territori qui ha d’aplicar-la. Recordem que aquesta llei -en el seu marc legal-, exigeix “obligat compliment” de determinats mínims d’aquests drets, considerats com a universals i subjectius.
L’avanç en drets socials no és una opció sinó una obligació dels poders públics perquè la justícia social siga una realitat concreta i no sols un llistat de bones intencions.
Normes d'ús