Intersindical Inclusiva
Un pas enrere en matèria de serveis socials
Intersindical Valenciana denúncia que les noves mesures en matèria de serveis socials suposen un retrocés significatiu en serveis socials i l’inici d’un procés privatitzador encobert.
La Llei 6/2024, de 5 de desembre, de la Generalitat, de Simplificació Administrativa publicada en el DOGV del 9 de desembre de 2024 és una normativa generalista que afecta a diferents aspectes de l’administració. Amb la publicació d’aquesta Llei s’ha convalidat i ratificat el Decret llei 7/2024, de 9 de juliol, del Consell, de Simplificació Administrativa de la Generalitat, que queda derogat.
Es venia anunciant i, finalment el Consell actual ho han complert: amagant-se darrere d’una llei generalista que afecta a tota l’administració, han colat les retallades en serveis socials que ja havien anunciat amb motiu de la “modificació” del Decret de Tipologies que va entrar en vigor l’any passat només arribar al poder el nou govern. I això és només el començament d’una sèrie de normatives futures que, avancem, comportaran possiblement la derogació del Decret de Tipologies i fins i tot de la Llei de Serveis Socials Inclusius, dues fites en la història dels serveis socials valencians. I tot això, per la porta de darrere, amagant les mesures en lleis generalistes que tracten temes variats, des d’assumptes esportius o administratius fins a qüestions socials que afecten les persones més vulnerables.
Intersindical Valenciana ja va denunciar a principis d’aquest mateix any la situació i es va posicionar a favor del Decret de Tipologies i dels seus avanços significatius: es millorava en molts aspectes com per exemple el nombre de persones usuàries dels centres residencials (més petits i amb més qualitat), o les ràtios on les i els professionals dels serveis socials resultaven beneficiats perquè, en baixar aquestes ràtios, l’atenció millorava i augmentaven les plantilles i amb això les condicions laborals, cosa que redundava en la millora general del sistema.
Doncs bé, l’actual Llei de Simplificació Administrativa, després d’un preàmbul justificatiu que fa referència a l’infrafinançament autonòmic o a la disminució del PIB valencià (excuses de mal pagador), posa en marxa una sèrie de mesures que entraran en vigor immediatament i que suposaran aquest retrocés en matèria de serveis socials.
Quins retrocessos reflecteix, doncs, aquesta nova normativa?
(Resumim els apartats del Títol IV on parla de “mesures en matèria de serveis socials i igualtat”. Ens centrarem en el tema dels “serveis socials” i, en les modificacions de l’anterior Decret de Tipologies que es recullen en l’article 87 de la present normativa.)
1. ELIMINACIÓ DE LA PREFERÈNCIA PEL SECTOR PÚBLIC
En l’article 1 es modifica un paràgraf molt important que indica ja el camí a seguir per l’actual administració. En l’article 25, letra a, del Decret de Tipologies diu que la gestió pública dels centres “serà la forma de provisió preferent” (citem textualment), per contra l’actual llei elimina aquest paràgraf deixant oberta la gestió a les altres formules concertades o privades regides pels contractes del sector públic. (L’anterior decret no rebutjava ni molt menys la concertació dels serveis però almenys promovia la preferència del sector públic, cosa que ara desapareix). És a dir, el que abans era de gestió directa per l’administració pública ara serà susceptible de privatització, com per exemple la valoració de la dependència.
Aquest principi general, clarament de tall ideològic, que elimina la preferència de la res pública, llavors que estem davant una normativa amb rang de llei, serà la font on el nou govern s’escudarà per iniciar un procés privatitzador que, en matèria de serveis socials, significarà un abans i un després. No podem permetre-ho perquè els drets socials, igual que els drets educatius o sanitaris, són drets universals i, per tant, fonamentals. I la millor manera de garantir-los és a través del reforç dels serveis públics de qualitat i inclusius.
2. MODIFICACIÓ DE LES RÀTIOS EN RESIDÈNCIES DE PERSONES MAJORS.
Aquesta modificació suposa un canvi substancial de les condicions laborals ja que afecten a l’essència de l’anterior decret reflectit en la Disposició Transitòria Novena.
Vegem la comparativa:
DECRET DE TIPOLOGIES.
En el cas concret de les plantilles de personal en residències subjectes als criteris mínims d’autorització, per a persones majors es podrà realitzar una incorporació progressiva de les plantilles fins a aconseguir el que s’estableix en el present decret d’acord amb els següents terminis màxims:
– A data 1 de gener de 2025:
· 0,35 de ràtio d’auxiliars
· 0,43 de ràtio d’atenció directa
· 0,55 de ràtio general
– A data a 1 de gener de 2026:
· 0,37 de ràtio d’auxiliars
· 0,45 de ràtio d’atenció directa
· 0,61 de ràtio general
– A data a 1 de desembre de 2027:
· 0,44 de ràtio d’auxiliars
· 0,51 de ràtio d’atenció directa
· 0,68 de ràtio general.
NOVA LLEI ACTUAL AMB LES RETALLADES:
– A data 1 de març de 2025:
• 0,29 de ràtio d’auxiliars
• 0,35 de ràtio d’atenció directa
• 0,45 de ràtio general
– A data a 1 de març de 2026:
• 0,32 de ràtio d’auxiliars
• 0,40 de ràtio d’atenció directa
• 0,50 de ràtio general.
Aquestes dades què suposen?
a) Les ràtios de persones treballadores descendeixen fins a un terç de les plantilles que l’anterior decret promovia. És a dir, que si amb l’anterior decret s’havien de contractar l’any 2025 i 2026 a més personal ara es retallarà en plantilles i els centres es massificaran o es mantindran massificats. Fins a un 40% de reducció. Si la pandèmia del COVID ens havia ensenyat alguna cosa era la importància de reduir els macrocentres i millorar a l’atenció personalitzada a les persones usuàries. Guanyen, doncs, el sector empresarial i perden les famílies i les persones usuàries i les persones treballadores.
Les noves licitacions de centres residencials es realitzaran sobre la ràtio del 0.45 l’any 2025 i el 0.50 màxim l’any 2026 enfront de les ràtios del Decret de Tipologies que eren fins del 0.68. Una retallada significativa i flagrant que suposa fins a una tercera part del personal de les plantilles. L’actual administració s’escuda en què les licitacions actuals s’estaven fent sobre el 0.40 ràtio i que les seues mesures són un increment real el que suposa una fal·làcia perquè ha estat la mateixa administració la que, des que va arribar, va paralitzar la posada en marxa de les noves ràtios.
b) Les residències passen de tenir un topall de 75 persones usuàries fins a 150 persones el que redundarà en una pèrdua de qualitat i pitjor atenció. L’augment de places d’una residència torna a ser (tal com demanava la patronal empresarial) de fins a 150 places. És igual la zona on se situe. Una mesura que va néixer d’una normativa de l’any 2005 que va posar en marxa l’anterior PP. El decret anterior les situava en 75 si estaven en zones rurals o zones amb el risc de despoblament; i 90 places si se situaven en localitats o zones de densitat mitjana. I com a màxim 120 places.
3. MESURES QUE AFECTEN CENTRES OCUPACIONALS DE PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL
La Llei diu que se “revisaran” els perfils de les persones usuàries del centres amb la possibilitat de poder derivar-los a “centres de dia” i que es revisaran els PIA (programes d’atenció personalitzada). Una mesura vaga i ambigua que obri la porta a la retallada de recursos en aquests centres que atenen persones amb diversitat funcional intel·lectual i a més retalla recursos en els programes d’atenció. Qui revisarà aquests expedients? L’administració? Empreses privades de serveis socials? Si s’observa la primera mesura que hem descrit en aquest article podran obtenir la resposta o almenys sospitar que per ací van els tirs.
Ens hem centrat en aquesta nota en les mesures relacionades amb serveis socials però en aquesta Llei existeixen mesures relacionades amb igualtat, habitatge, transparència, participació ciutadana etc que afectaran la vida quotidiana de la ciutadania valenciana i que hauran de ser valorades en altres notes informatives.
Intersindical Valenciana mostra amb rotunditat el seu desacord amb aquestes mesures abans descrites en matèria de serveis socials i li exigeix al govern valencià que no les pose en marxa. No és possible que els drets socials passen de nou a ser la part feble del sistema i no un dret universal i subjectiu com l’educació o la salut. Defensem el nostre sistema públic valencià de serveis socials i alcem la veu contra aquestes noves mesures en nom de la justícia i de la inclusió social i, sobretot, dels drets de les persones més vulnerables de la nostra societat.
Normes d'ús