Llei de dependència
Una sentència recent del Tribunal Suprem reforça el dret a la “responsabilitat patrimonial”
Intersindical Valenciana aplaudix la recent Sentència del Tribunal Suprem del Contenciós-Administratiu, Secció 4a, Sentència 548/2024, que reforça el dret a percebre els serveis i prestacions corresponents a la dependència a conseqüència del retard de l’Administració en la tramitació de l’expedient.
Què és la responsabilitat patrimonial?
Les persones hereves d’una persona morta amb resolució de grau de dependència però sense haver obtingut la resolució del PIA (Programa Individual d’Atenció) que aprove un servei o prestació, tenen dret a reclamar la reparació del mal que puga haver-los causat el retard en la resolució de l’expedient, sempre que hagen transcorregut més de 6 mesos entre la data de sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i la data de defunció. Cal tenir en compte que el termini per a poder reclamar és d’un any des de la notificació de la resolució d’arxiu del procediment per defunció de la persona sol·licitant de la situació de dependència.
Com es realitza el tràmit?
La reclamació de responsabilitat patrimonial, juntament amb una sèrie de documents, s’envia a la Sotsecretària de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge juntament amb els documents exigits. Es pot enviar a través de qualsevol registre d’òrgan administratiu, inclòs el Registre del propi Ajuntament on visca la família afectada.
En el nostre territori, aquest procés es realitza des de l’anterior equip de govern però existix el problema del retard que, al seu torn, està generant aquest tràmit. Recordem que és un retard acumulat el qual es va produir a l’inici del tràmit.
Què aporta aquesta recent sentència?
És important perquè reforça un dret ja reconegut però que, en aquest cas, és recolzat pel Tribunal Suprem, el dret que ostenta la persona afectada per una situació de dependència abans de l’aprovació del Programa Individual d’Atenció (PIA) és transmissible als seus hereus, en el moment de la seua defunció a l’efecte de percebre els serveis i prestacions corresponents a la dependència a conseqüència de la dilació de l’Administració en la tramitació de l’expedient.
En el cas concret i a l’empar de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, va ser sol·licitada el reconeixement de la situació de dependència que es va tramitar conforme al Decret 168/2007 de 12 de juny de la Junta d’Andalusia, havent reconegut l’Administració per mitjà de resolució de 21 de juny de 2018 un grau III de gran dependència. Amb posterioritat, els serveis socials van elaborar la proposta de Programa Individual d’Atenció que consistia en l’ingrés en una residència per a persones majors assistides. Finalment, la persona declarada per l’Administració com a dependent, mor sense que fos aprovada la proposta del Programa Individual d’Atenció, i això a conseqüència de la demora en la tramitació de l’expedient, resolent l’Administració, declarar acabat el procediment d’elaboració del (PIA) i procedir a l’arxivament de l’expedient.
Aquesta situació que recull en els seus fets la sentència, desgraciadament no és una situació aïllada, sinó que sol produir-se en moltes ocasions i que suposa la necessitat que els familiars de la persona dependent, hagen de suportar amb tots o part de les despeses i serveis a conseqüència de la demora per part de l’Administració en la tramitació del Pla Individual d’Assistència.
El TS davant la problemàtica exposada declara que: “../.. una persona declarada en situació de dependència mitjançant una resolució (article 28.2) que, a més, determina els serveis o prestacions que corresponen al sol·licitant segons el grau de dependència (article 28.3), hauran de concretar-se respecte a quines prestacions procediran, circumstància, que es deixa al Programa Individual d’Atenció, l’objecte de la qual és determinar les modalitats d’intervenció més adequades a les seves necessitats d’entre els serveis i prestacions econòmiques (article 29.1), per tant, la resolució que reconeix la situació de dependència fa que la persona així declarada siga beneficiària del Sistema, després titular del dret a les prestacions que preveu. En aquesta resolució només es determina si la prestació serà alguna del catàleg de serveis o consistirà en prestacions econòmiques i la seua concreció queda demorada a l’aprovació del Programa Individual d’Atenció, com un instrument personalitzat, dret que naix amb la resolució declarant a una persona en tal situació de dependència.”
En definitiva, l’Alt Tribunal entén que la declaració de dependència, no suposa una mera expectativa respecte a l’aprovació del PIA sinó que el dret d’accés a les prestacions derivades del reconeixement de la situació de dependència es genera des de la data de la resolució, o si és el cas, des del transcurs del termini de sis mesos des que es produeix el silenci administratiu. Per tant, l’Alt Tribunal en la seua sentència fonamenta que: “…/..la defunció del promotor d’un procediment administratiu no ha de suposar, per se i a l’efecte de l’article 84.2 de la Llei 39/2015, la finalització del procediment, en aquest cas el regulat en la Llei 39/2006: cal recordar que el seu article 4.3 de la Llei 39/2015 té per interessats en un procediment també als emparats en una «relació jurídica transmissible, i en aquest cas el dret-habient succeirà en tal condició qualsevol que siga l’estat del procediment.”
COM REALITZAR EL TRÀMIT
https://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=G24266
Normes d'ús