En el món anglosaxó és habitual celebrar un dia dedicat a grans artistes, escriptors, pintors, músics, etc. Per exemple, el dia de James Joyce ―Bloomsday en honor a la seua obra l’Ulisses―, que se celebra cada 16 de juny a Irlanda; o el dia de The Beatles, el 16 de gener al Regne Unit. És una tradició cultural que mostra d’una manera quotidiana el lloc cap a on hauríem de tendir amb els nostres artistes.
Xema Sánchez Alcón
Coordinador de l’Àrea de cultura d’Intersindical Valenciana
Doncs bé, un d’aquests artistes universals i alhora local és Nicolás Guillén i un grup d’entitats hem decidit crear un dia per a celebrar l’obra del poeta nacional de Cuba i els valors que encarna, valors dels quals està necessitada cada vegada més la nostra societat occidental. Aquest dia, enguany, ha sigut el 8 d’abril i n’han organitzat la celebració les següents entitats: Intersindical Solidària ―amb la participació del seu president, Vicent Maurí―, Intersindical Cultura ―a través del coordinador de l’àrea, Xema Sánchez―, l’Associació d’Amistat amb Cuba José Martí ―amb la participació de David Rodríguez, de la junta directiva― i, sobretot, l’entitat Fundación Nicolás Guillén de Cuba ―amb la participació del net del poeta i president de l’entitat, Nicolás Guillén―, que és l’organització encarregada de mantindre viu el llegat d’aquest poeta del compromís i de la negritud. Des d’Intersindical Valenciana, s’ha sumat a l’acte la portaveu, Beatriu Cardona. També hi han col·laborat l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella i entitats d’afrodescendents que treballen des de la cultura africana, com són l’associació Sustainable Growth and Development Fund (SGDF) amb la seua presidenta i referent de la comunitat de Gàmbia, Ousainatou Jallow, i l’associació Fuente Solidaria amb el seu president i referent de la comunitat del Senegal, Manding Samate. A més a més, hi ha participat molt activament l’alumnat de l’IES Lluís Vives de València, recitant peces del poemari El son entero acompanyats per la seua professora, Conxa García, que ha reflexionat sobre l’obra del poeta.
Què és allò que hem volgut ressaltar les persones organitzadores d’aquest acte i per què considerem que ha de mantindre’s al llarg del temps?
Hem pretés, d’una banda, recordar l’obra ―massa sovint oblidada a Europa― d’un poeta del segle XX ―va nàixer en Camaguey en 1902 i va morir a l’Havana en 1989―, que va coincidir en la primera meitat del segle amb els grans referents intel·lectuals del moment fins al punt de passar set mesos a Espanya i acudir a València al II Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes i fins i tot acudir als fronts de guerra per a donar suport, igual que va fer Miguel Hernández, a la causa republicana.
Però, sobretot, el que pretenem és rescatar la vessant intercultural que amera la seua obra i la seua poesia. Nicolás Guillén és un poeta negre en un continent on la negritud no ha format part de la cultura dominant. El mateix poeta és conscient d’això quan afirma que la seua pretensió no era crear “una discriminació més” sinó arreplegar “des de l’arribada dels primers esclaus africans fins als nostres dies una lenta fusió no sols física sinó espiritual”. La cita està presa de l’estudiós Jean Franco en la seua obra La cultura moderna en América Latina (Edit. Mortiz, 1971).
Tant en les seues obres Songoro Cosongo, dels anys 30, com a El son entero, dels anys quaranta, el poeta integra les arrels de la cultura africana enfront de les tradicionals fonts de la cultura europea. Aquest exercici de descentrament i de reconeixement és el concepte al qual la crítica literària s’ha referit com a negrisme o negritud de la poètica de Guillén. De fet, el crit de lluita amb el que Guillén va iniciar la seua intervenció en el II Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes va ser aquest: “Vinc a aquest acte com a home negre”. Potser va dir aquestes paraules com a homenatge al seu avi, Taita Facundo, negre com ell, i al qual probablement li va sentir dir aquelles expressions que utilitza en els seus versos: “Yoruba soc, soc lucumi/mandinga, congo, carabali.”
Fet i fet, el ritme ancestral africà convertit ja en ritme antillà és una de les troballes més originals d’una obra que traspua interculturalitat, fusió i mestissatge. Aquests valors no poden passar desapercebuts en les nostres societats cada vegada més polaritzades i, per això, des de les entitats convocants, hem volgut ressaltar en aquest acte del Dia de Nicolás Guillén la importància de la interculturalitat i del diàleg entre cultures diverses i entre persones procedents de diferents llocs, llocs que no són sols espais geogràfics, sinó espais habitats per altres poètiques que ens enriqueixen com a éssers humans que habitem en territoris locals i alhora universals.