El 8M va omplir els carrers del País Valencià de lluita feminista, germanor i reivindicació, amb les dones de l’Horta Sud al capdavant com a símbol de resistència. La jornada va evidenciar la força col·lectiva per transformar la realitat.
Élida Puig Cebolla
Intersindical Dones
El passat 8 de Març a València no va ser un dia qualsevol. Va ser un 8M carregat de simbolisme, de lluita i de reivindicació, amb una manifestació multitudinària que va tenyir els carrers de violeta i de sororitat. Però si alguna cosa va fer especial aquesta jornada, va ser la presència al capdavant de les dones de l’Horta Sud, aquelles que encara porten a les mans el fang de la dana que ho va arrasar tot, però que no ha pogut arrasar la seua dignitat ni la seua força. Veure-les al front, amb la mirada alta i la convicció intacta, va ser un recordatori col·lectiu del poder que té la lluita feminista per transformar la realitat. Elles, que han hagut de fer front a la destrucció, a la impotència i a la falta de respostes, van demostrar que les dones són capaces de resistir fins i tot en els moments més foscos. No només per elles mateixes, sinó per totes les que vindran després. Darrere d’elles, milers de dones es van unir a la marxa amb el mateix sentiment de força i de germanor. Hi havia joves i grans, treballadores i estudiants, mares i filles, activistes de tota la vida i noves generacions que prenen el relleu. Perquè el feminisme és això: una cadena indestructible de lluita compartida, un moviment que no s’atura, que es reinventa i es refà davant de cada obstacle.
Aquest 8M va ser un crit unànime contra les desigualtats, contra la violència masclista, contra la precarietat i contra totes aquelles estructures que encara oprimeixen les dones. Però també va ser una celebració de la resistència, del suport mutu i de la determinació de continuar avançant.
Perquè, malgrat tot, el feminisme és imparable. I aquest 8M, València ho va demostrar amb orgull.
D’igual manera, el color violeta s’estengué també arreu dels principals pobles i ciutats del País Valencià. A Castelló, el lema triat va ser “Per la igualtat i la democràcia més feminisme”, una crida clara i contundent a la transformació social des de la perspectiva feminista. La manifestació castellonenca va evidenciar que el feminisme no és només una lluita per la igualtat de gènere, sinó una eina de canvi estructural que travessa totes les esferes de la vida. Per la seua banda, a Alacant, el lema triat va ser “Defensant l’agenda feminista”, posant l’accent en la necessitat de plantar cara a les formes de dominació encara presents en la societat, i de construir alternatives des de la força col·lectiva de les dones. La mobilització a Alacant va ser igualment massiva, intergeneracional i carregada d’energia combativa.
Amb lemes diversos, però un objectiu compartit, el 8M al País Valencià es va viure com una jornada de lluita, memòria i esperança. Des d’Intersindical ho tenim clar: continuarem teixint resistències i construint futurs més justos, dia rere dia.