Vicent Xavier Contrí
La benissera Abril Giner, Abril, ha llançat la seua carrera en solitari amb un destacat disc de debut: Instruccions per estimar una cirera (El último pasillo, 2025). Foguejada durant molts anys amb directes per les principals sales i pubs de la Marina Alta, Abril fa el salt amb huit cançons que la situen de colp i volta com un dels referents de la música tecno en valencià, tot i que l’artista flirteja amb tots els gèneres musicals que se li posen al davant. De fet, ja amb el duet Diània, es va atrevir a fer versions d’un grapat de grups i solistes i ha fet algunes col·laboracions remarcables (recordem, per exemple, «La xica + guapa dels PPCC» amb el raper d’Altea Centvi).
Pel que fa a aquest manual, que ara presenta, hem de dir que es nota la mà del seu cosí, el músic i productor Pasqu Giner (gran responsable dels èxits d’Aspencat) i també l’aportació de Joel Gilabert (Anima Studio). En temps d’efervescència efímera, Abril té el gran benefici de ser cantant per damunt de tot, doncs té una dicció boníssima i les seues lletres estan més que treballades. Saxofonista de formació musical, Abril estudia Filologia Catalana. Un plus per destacar els seus textos musicats.
Hi ha espai, com apuntem, per a tots els gustos. La ballable i huitantera «Afortunada», la popera «Desig», el bolero eclèctic i tecno «Història infinita» amb Sandra Monfort, l’amor i l’enyor en «Diu el riu» amb Carles Caselles (Smoking Souls) i l’emotiva balada rock creixent «Dona’m», que aporta molts senyals del fil conductor del disc: Cent núvols fent cua per una cirera/ Lluenta, lleugera, penjant-te a l’orella/ El sol enlluerna amor i tendresa/ La lluna reflecta, la vida comença./ Dona’m,/ Dona’m la primavera/ Fulles de la llimera/ Dona’m el mes d’abril./ Dona’m,/ Dona’m allò que crema/ Encén-me foc, foguera/ Dona’m punt i seguim/ Corre, cavalca, espenta, bromera/ Una sinestèsia que amaga la pena/ Unes galtes roges sempre és bon senyal/ Creure que perdent-te, et podria oblidar/. Escoltem la primavera. Gaudim d’Abril.