Una dona relata com va sobreviure a la dana amb la seva veïna Pepita, arribant a tenir l’aigua al coll. Després del rescat, va ser abandonada per la família de Pepita, quedant-se sense llar i traumatitzada
Caridadgc. Cuidadora de Benetússer.
En un dia fosc, a les deu i mitja, m’arribà la primera alerta. Vam desdejunar i li comentí a Pepita que estàvem en alerta, però no plovia. A les tres vaig cancel·lar la classe d’anglés en l’escola d’adults on ja havia cursat primer de valencià. A les huit i deu de la vesprada, arribà l’alerta roja, aleshores em vaig alçar amb la senyora i enllumenant-nos amb el mòbil vaig tancar les finestres i vaig posar el segur de la porta. En quinze minuts l’aigua estava dins i pujava amb rapidesa. Vaig obrir el corral, perquè em pensava que tot era passatger. Però l’aigua augmentava de força. Li vaig demanar a Pepita que pujara els peus i em va dir que se li banyava el cul. Teníem l’aigua entre les cames. No vam poder anar a la part alta de la casa per l’acumulació de mobles i electrodomèstics fets malbé. Tot el mobiliari va ser arrossegat cap a la cuina, el corral, la meua habitació i la que donava a l’escala de dalt. Vaig decidir eixir amb Pepita, que va entrar en pànic, però com que portava tant de temps vivint amb ella confià en mi. Li vaig dir: «Agarra’m fort, que no et soltaré». Teníem l’aigua al coll quan vam eixir al carrer (que era un riu brau de fang i canyes). Cridant «auxili» ens van obrir la porta d’una finca. L’aigua ja ens tocava la boca i va arribar després als dos metres. Unes xiques del tercer pis van baixar per obrir-nos i donar-nos refugi. La pressió de l’aigua ens va llançar contra l’escala. Hui, 5 de novembre, em trobe traumatitzada, tinc malsons, cride i plore. Passada la nit, les nebodes de Pepita no van vindre. Mai van pujar a vore’ns ni a donar-li les gràcies a qui ens va ajudar i va obrir sa casa, abrigant-nos amb roba eixuta i neta. Quatre dies després, es van endur Pepita. Les nebodes em van dir que buscara on anar perquè elles no em podien tindre amb sa tia. Em tiraren al carrer i em deixaren a la meua sort per segona vegada; la primera va ser quan les autoritats van decidir no evacuar la població i així evitar la catàstrofe.