El sistema sanitari valencià falla perquè no ofereix l’estabilitat i l’ordre que el seu personal necessita per a funcionar.
Intersindical SALUT
Per a entendre el que està ocorrent en la sanitat valenciana cal començar per una idea senzilla: els hospitals i centres de salut no funcionen només amb edificis o tecnologia. Funcionen, sobretot, amb persones. I eixes persones necessiten entrar, treballar i estabilitzar el seu lloc dins d’un sistema que hauria de ser clar, ordenat i previsible.
Ara mateix, eixe sistema està fallant.
En poques setmanes, la Conselleria de Sanitat ha pres dos decisions —o ha permés que ocórreguen dos situacions— que afecten directament la via per on s’accedeix i es manté l’ocupació pública sanitària: ha anul·lat una oposició ja en marxa i manté bloquejada la borsa de treball. Dit de forma més clara: ha tancat tant la porta d’entrada com la de consolidació.
Una oposició que desapareix
La primera decisió afecta l’anomenada OPE d’estabilització de 2022. Aquestes oposicions no eren unes més. Es van dissenyar en tot l’Estat espanyol per a reduir la temporalitat, és a dir, per a convertir en fixos molts llocs que porten anys cobrint-se amb contractes temporals. Això responia a un problema greu i conegut: milers de professionals sanitaris encadenen contractes durant anys sense estabilitat. Per a corregir-ho, l’Estat va aprovar la Llei 20/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, en línia amb les exigències de la Unió Europea.
Al País Valencià, eixe procés incloïa 34 places de diferents categories sanitàries. Però no es va arribar a acabar. L’Administració va deixar passar el termini legal de tres anys i, com a conseqüència, va decidir deixar-lo sense efecte.
Què significa això en la pràctica? Que tot el procés desapareix. Les persones que s’havien presentat perden eixa oportunitat i els qui estaven treballant en eixes places com a interins han sigut destituïts. Des d’Intersindical Salut pensem que això no és una fallada tècnica, és una fallada de gestió. Si una administració convoca un procés, té l’obligació d’acabar-lo. No pot deixar-lo caducar i mirar cap a un altre costat”
La borsa de treball, també bloquejada
Si les oposicions serveixen per a aconseguir una plaça fixa, la borsa de treball és el sistema que permet entrar a treballar en la sanitat pública. Funciona com una llista ordenada: els professionals s’hi apunten, aporten els seus mèrits (experiència, formació) i van sent nomenats segons la puntuació. El problema és que eixa llista ha d’actualitzar-se periòdicament. Si no es fa, deixa de reflectir la realitat. Això és exactament el que està ocorrent. Actualment hi ha més de 50.000 expedients sense revisar. Persones que han treballat més, que han estudiat més o que han obtingut nous mèrits, però que no poden actualitzar la seua posició. En la pràctica, el sistema està congelat. Com si se’l haguera quedat parat en el temps. Aquest bloqueig està impedint que milers de professionals hi accedisquen o progressen en igualtat de condicions, de manera que es generen situacions difícils d’entendre per a qualsevol ciutadà o ciutadana: hospitals que necessiten personal, però professionals que no poden entrar; treballadors i treballadores que milloren la seua formació, però no poden reflectir-ho; joves que acaben els seus estudis, però no saben quan podran començar.
Per què això li importa a la ciutadania
A primera vista, tot això pot semblar un problema intern de l’Administració. Però no ho és.
Quan no es cobreixen bé les places o el sistema de contractació falla, l’impacte arriba directament a l’atenció sanitària: falta de personal, canvis constants en els equips, sobrecàrrega de treball i dificultat per a organitzar serveis. Tot això es tradueix en el que la ciutadania sí que percep: més espera, menys continuïtat en l’atenció i major pressió sobre els professionals.
A més, hi ha un altre efecte silenciós: la fuga de talent. Quan el sistema públic no ofereix estabilitat, molts professionals opten per anar-se’n a la sanitat privada, a altres comunitats o inclús a altres països. I recuperar eixe talent no és fàcil.
Un problema de fons: com es gestiona
Des d’Intersindical Salut insistim que aquesta situació no pot explicar-se només per falta de recursos, sinó que considerem que estem davant d’un problema de planificació i de gestió, segons pareix. La normativa obliga l’Administració a tramitar els processos en termini i a garantir l’accés a l’ocupació pública amb criteris d’igualtat, mèrit i capacitat. Quan això no es compleix, les conseqüències poden ser de tipus legal. De fet, el Sindicat ja ha anunciat accions judicials tant per l’anul·lació de l’OPE com pel bloqueig de la borsa.
Més enllà del que és administratiu
El que està en joc no és només un conjunt d’expedients o procediments. És el model de sanitat pública. Un sistema sanitari fort necessita professionals estables, processos clars i regles que funcionen. Quan eixes bases fallen, el deteriorament no és immediat, però sí constant. Comença amb oposicions que no es resolen i borses que no s’actualitzen. Continua amb plantilles inestables i professionals desmotivats. I acaba afectant la qualitat de l’atenció. Per això, el debat no hauria de quedar-se en si un termini ha caducat o si falten recursos administratius. La pregunta és més profunda: s’està gestionant l’ocupació pública sanitària com una prioritat o com un problema secundari? Perquè, al remat, la sanitat pública no es mesura només pels hospitals o pressupostos. Es mesura per la seua capacitat per a atraure, mantindre i organitzar els qui la fan funcionar cada dia.
I ací, ara mateix, alguna cosa no està funcionant.