Atenció, reformes!

Valoració de l'avantprojecte de la nova llei de prevenció de riscos laborals

Un nou avantprojecte de llei actualitza la prevenció de riscos laborals per a incloure la perspectiva de gènere, la salut mental i els riscos del canvi climàtic a partir de 2027.

20 / 04 / 2026

Laura Palau
Responsabel de l’Àrea de Salut Laboral

Sense vigilància ni implicació real, moltes empreses continuaran fent el mínim indispensable tot i els canvis legals.

El mes de gener passat, la llei de prevenció de riscos laborals va complir 30 anys. Davant dels problemes en la seua aplicació, en gran manera, derivats dels nous reptes que plantegen els canvis en el món laboral —digitalització, efectes del canvi climàtic, noves formes d’organització del treball, etc.—, s’ha vist necessari actualitzar aquesta norma al mateix temps que el Reglament dels serveis de prevenció i l’estatut dels treballadors.

Aquestes modificacions s’arrepleguen en un avantprojecte pendent d’aprovació per part del Consell de Ministres i, posteriorment, del Congrés. Algunes de les novetats incideixen en matèries com reforçar la protecció dels riscos ergonòmics i psicosocials que han sigut considerats poc importants, quan en realitat representen fins al 50% de les baixes per accident o malaltia professional en alguns sectors d’activitat, la salut mental i els riscos derivats del canvi climàtic. Però n’hi ha molt més. Exposem a continuació les novetats més destacades de la futura llei:

Inclusió de les definicions de perspectiva de gènere i perspectiva d’edat que es tindran en compte en la resta de la norma.
Increment de la protecció quant a la definició de les situacions d’assetjament o violència laboral, reconeixent que es pot donar tant si es manifesta “una sola vegada o de forma repetida”, i comprenent tant la violència com l’assetjament laboral, sexual i per raó de gènere.
Aclariment que la formació pràctica ha d’impartir-se de manera presencial.
Ampliació de les mesures d’emergència en l’actuació davant de catàstrofes i altres fenòmens meteorològics adversos.
Obligatorietat de l’empresa que contracte persones treballadores autònomes de comprovar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, tant si fan tasques pròpies de l’activitat de l’empresa, com en altres que estiguen qualificades com a perilloses.
Reforçament de la protecció de les dones en situació de maternitat i lactància, que es protegirà fins als nou mesos d’edat.
Aclariment que els recursos preventius hauran de trobar-se presents i amb dedicació exclusiva mentre dure el procés que requereix la seua presència.
Increment de l’horari en un 20% de les persones delegades de prevenció.
Pel que fa a la figura dels agents territorials de prevenció, que actuen en empreses amb menys de deu persones treballadores que no compten amb representació legal, hauran de tindre una formació de nivell superior i seran designades a escala de comunitat autònoma per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, açò és, les mateixes organitzacions sindicals que han negociat i signat l’acord.

Respecte a la reforma del Reglament dels serveis de prevenció, cal destacar el següent:

Ampliació del concepte de persona especialment sensible, de manera que es tindran en compte en l’avaluació de riscos del lloc les característiques de la persona que haja d’ocupar-lo, posant l’accent en les variables del sexe i l’edat, i sobre la base, en el disseny de les mesures preventives, de les diferències biològiques i antropomètriques.
Aclariment que les avaluacions de riscos han de fer-se mitjançant visites presencials als centres de treball. En el cas que es tracte del domicili d’una persona —com que fa teletreball— se n’haurà d’obtindre el consentiment.
La persona empresària només podrà assumir l’activitat preventiva en empreses de fins a deu persones.
Les persones designades per l’empresa per a l’activitat preventiva no poden tindre simultàniament la condició de representant legal de les persones treballadores.
Baixada dels llindars per a constituir obligatòriament un servei de prevenció propi en les empreses que ocupen més de 300 persones amb caràcter general —anteriorment, havien de ser de 500—, i en les empreses que realitzen activitats perilloses, incloses en l’annex I, entre 150 i 300 persones —anteriorment, entre 250 i 500—. Aquests serveis de prevenció propis han de comptar amb tres de les especialitats almenys —abans només dues.
Introducció de canvis en el contingut de la formació per a desenvolupar les funcions del nivell bàsic, intermedi i superior. En el nivell bàsic, existeixen 3 programes de 50, 70 o 80 hores, depenent de l’activitat de l’empresa. En el nivell intermedi es requereix un títol oficial de Formació Professional amb el contingut mínim de 300 hores, que s’arreplega en l’annex V i s’obri la possibilitat de poder dur a terme les funcions de nivell superior si es realitza un curs d’especialització de grau E del sistema de Formació Professional en alguna de les especialitats. El nivell superior requereix, a banda d’una titulació universitària oficial, una formació mínima de 680 hores. El mateix reglament aclareix que els qui, en entrar en vigor aquestes modificacions, compten amb la capacitació exigida per als nivells bàsic, intermedi i superior en la normativa actual, podran seguir desenvolupant-les, ja que es considerarà que compten amb aquesta capacitació.
Se separen les especialitats d’Ergonomia i Psicosociologia aplicada.
S’hi afigen dos nous annexos per a persones menors de 18 anys: el VIII, llistat d’activitats que poden ocasionar danys, i el IX, llistat de activitats prohibides.

Crida l’atenció que en els articles modificats s’ha incorporat el llenguatge inclusiu, però s’ha perdut l’ocasió d’incorporar-lo en la totalitat de les normes modificades.

Finalment en cas de ser aprovada, l’entrada en vigor d’aquesta llei es postergarà fins al 2 de gener de 2027.

En conclusió, hem de dir que, tot i que la majoria d’aquests canvis, beneficiaran la classe treballadora, sense una implicació de totes les persones que intervenen en la prevenció, o una vigilància per part de la Inspecció de Treball, continuarem tenint empreses que fan la part justa per a complir la llei, que no sempre és suficient quan del que es tracta és de vetlar per la salut de les persones treballadores i, per tant, una sinistralitat inassumible en vides humanes i incapacitats derivades d’una mala gestió de la prevenció de riscos laborals en els centres de treball.