La música en valencià suma 25 composicions sobre la dana en un any
Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació
Fruit de la barrancada i de la riuada, de la negligència política i del desempar de la societat valenciana, moltes han estat les iniciatives culturals que han sorgit com a resposta a la dana. Només en l’àmbit musical en un any s’han editat 25 cançons en valencià que van lligades a la tragèdia. Unes composicions que toquen quasi tots els gèneres musicals, des del folk a l’electrònica passant pel pop, el rock dur, el hip hop o la cançó d’autor. Aquesta allau de propostes ha suposat que en la XX Edició dels Premis Ovidi Montllor s’haja atorgat un premi a la millor cançó en valencià sobre la dana. D’entre tots els temes editats quatre cançons resultaren nominades: «Lladres de sobretaula», interpretada per Zoo, Abril, La Raíz, Malifeta, Ciudad Jara, Tito Pontet i Los Chicos del Maíz; «Quan el cel es tornà negre», de Feliu Ventura amb La Maria, Noèlia Llorens Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Vicent Torrent; «20:11» de Sociologia Animal i «Ingovernables» d’Apologia.
Finalment, el tema guanyador ha sigut la composició coral «Lladres de sobretaula» encapçalada per Zoo. Amb una lletra farcida de recursos retòrics, però amb una forta càrrega crítica en els seus versos, el tema va conquerir els membres del jurat. Precisament la crítica sobre la gestió del desastre ha estat present en la majoria dels textos musicats. En la Gala dels XX Premis Ovidi Montllor, celebrada el 16 de novembre al Teatre Calderón d’Alcoi, els guanyadors del guardó a la millor cançó de la dana van decidir —en un gest que els honra— cedir el protagonisme a les representants de les dues associacions de víctimes de la dana, Mariló Gradolí i Rosa Álvarez. Totes dues van donar les gràcies a tots els músics per a posar veu a les reivindicacions de les poblacions afectades per les inundacions que van causar 231 morts.
«Lladres de sobretaula» guardonada en els XX Premis Ovidi Montllor
Allà on el camp mor de pena
I no es sent el so del llamp
Déu ens ha donat l’esquena
S’han mesclat l’aigua i l’arena
I baixa un monstre fet de fang
I a una taula queda vi
Diuen que és la sang de Déu
Han begut fins quedar farts
El rellotge marca tard
I allà ningú diu adeu
I al país de l’olivera
De la Plana i dels Serrans
La desgràcia té burrera
I li ha pres la davantera
A uns indignes governants
Allà on l’Horta i la Ribera
On viuen els valencians
S’ha fet carn el mal presagi
La rosà s’ha fet naufragi
I engull la vida al seu pas
I ara tots alcem la veu per qui ja no pot alçar-la
Podriu tot el que toqueu
No teniu cor ni paraula
Sou lladres de sobretaula
Ofrenant incompetència va una colla de senyors
Què bonica està València quan t’amagues de l’horror
I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge
Els llepons li fan massatge a mediocres vividors
Isca la gent de les cases, tornem a creuar el pont
Tornen a omplir-se les places, va nuet l’emperador
I eixa és la nostra victòria, vos farem sentir vergonya
Sou la taca en la memòria d’aquell octubre traïdor
I ara tots alcem la veu per qui ja no pot alçar-la
Podriu tot el que toqueu
No teniu cor ni paraula
Sou lladres de sobretaula