La dana del 29 d’octubre ha causat danys per valor de 18.000 milions al País Valencià. Tot i la gravetat, l’Estat només ha oferit préstecs que la Generalitat haurà de tornar, sense condonar ni un euro pel seu infrafinançament crònic.
Francesc Gamero Lluna
Exsecretari autonòmic d’hisenda
La barrancà ―del barranc de Xiva-Torrent― i la riuà ―del riu Magre― com a conseqüència de la dana del passat 29 d’octubre ―que se sol abreviar com la dana―, a banda de les pèrdues personals, que són irreparables, han produït uns elevats danys materials en les nostres infraestructures i béns ―públics i privats― i provocaran un profund impacte negatiu en l’economia valenciana ―que serà el dany indirecte, el derivat de la interrupció de l’activitat empresarial i laboral fins que es recupere, una espècie de lucre cessant.
No és fàcil quantificar quina serà finalment la factura de la dana, sobretot pel caràcter indeterminat d’este segon impacte, però en tot cas, estem parlant de milers de milions d’euros ―uns 18.000 només en danys directes―. Davant d’esta gravetat, amb quins diners comptem per a afrontar eixa factura? Una resposta ràpida ―i inquietant― és que pràcticament tenim els mateixos que abans de la catàstrofe. No obstant, convé matisar, analitzant la situació concreta de cada perjudicat: ciutadania, teixit econòmic i àmbit públic.
En primer lloc, els particulars. Els danys en llars i vehicles familiars bàsicament compten amb el Consorci de Compensació d’Assegurances, un sistema mancomunat de cobertura de riscos extraordinaris, consistent en un fons que gestiona el Ministeri d’Economia que financem entre totes i tots amb una xicoteta aportació inclosa en la prima que paguem per cada assegurança, per a evitar la fallida de les asseguradores davant catàstrofes naturals. En teoria, els danys en bens no assegurats els assumirà l’Estat a través de les seues ajudes.
Així mateix, com a ajudes pròpiament dites, la Generalitat Valenciana va aprovar una ajuda urgent per a bens domèstics de primera necessitat per valor de 6.000 €, i unes altres per a vehicles. Per la seua part, el Govern d’Espanya ha creat també unes línies per als danys no coberts per les assegurances i una altra per a la reposició de vehicles. El Consell de Ministres també va aprovar unes moratòries per al pagament de préstecs personals i hipotecaris. No entrarem en la dificultat/facilitat per a sol·licitar i obtindre unes i altres.
En el cas del teixit econòmic, tant la Generalitat com el Govern d’Espanya, a través dels seus instituts de crèdit oficial, l’IVF i l’ICO, van obrir línies de crèdit bonificat i d’avals. A més, per a les treballadores i treballadors, es va posar en marxa, de nou, l’instrument de la pandèmia: els ERTO. En últim lloc, els danys a infraestructures i dotacions públiques ―de transport, educatives, sanitàries― o bens de domini públic ―el medi natural―, són a càrrec de cada administració titular o competent: estatal, autonòmica o local.
Recapitulem. Tenim garantit el finançament privat per a les indemnitzacions (Consorci) i les moratòries (els bancs) i l’estatal per a les ajudes i infraestructures de l’Estat, però també per a les locals, que Madrid ha decidit assumir al 100 %. Però, ¿està garantit el finançament de les ajudes i les reconstruccions de competència autonòmica? I més important, ¿i els recursos per a la recuperació socioeconòmica de les zones afectades i inversions que cal fer de prevenció/adaptació climàtica, que són competència també de la Generalitat?
Com és sabut, la Generalitat Valenciana és una administració autonòmica infrafinançada ―la pitjor durant dècades― i sobreendeutada ―per pagar els serveis públics fonamentals, especialment, la Sanitat, tots estos anys―, sense, per tant, pràcticament marge de maniobra de despesa i inversió, ni tampoc d’endeutament ―no és solvent per a cap entitat de crèdit―. El Govern d’Espanya s’ha negat, de moment, a qualsevol transferència directa finalista com les que sí que ha aprovat per als ajuntaments i la Diputació afectats, com hem dit.
Per contra, ens ha prestat 700 milions d’euros primer, i 2.364 més després, sense interés, però a tornar (3.000 més a engrossar el nostre ja enorme deute públic). Els 700 estan sufragant les ajudes de la Generalitat i els contractes d’emergència. I com hem vist en el projecte de Pressupostos per a 2025, eixos 2.364 són els únics recursos previstos per a la reconstrucció. Al remat, tot queda molt lluny del que necessitem, sobretot, per a la recuperació socioeconòmica i les inversions en prevenció/adaptació climàtica.
Atés que la solució de fons i definitiva a la falta d’un finançament just, és a dir, la reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic, un model caducat legalment des de 2014, que pose fi a esta discriminació que patim valencianes i valencians, no s’albira en l’horitzó, només ens queden les mesures parcials: el Fons Transitori d’Anivellament i la condonació del deute per infrafinançament; de què s’han despenjat ara, el PSOE i el PP, respectivament, trencant el consens valencià, per interessos estatals de partit.
Per un costat, la creació d’un Fons Transitori d’Anivellament, que ens equipare a la mitjana de finançament, mentre es tramita la reforma del sistema, que talle el dèficit i no faça créixer més encara el deute. La ministra Montero no en vol sentir a parlar. I per un altre, la condonació de la part del nostre deute públic derivat de l’infrafinançament, que s’ha xifrat en un 80 %, que ens allibere dels onerosos interessos i ens permeta finançar-nos amb normalitat en el mercat bancari. La posició de Montero, de nou, és clarament perjudicial per al País Valencià, per al qual proposa que se li condonen exactament 0 euros per infrafinançament (ni els 3.000 M€ de la dana). Però tant se val, Feijóo hi està en contra.
La conclusió és que, a hores d’ara, no sabem com pagarem la factura de la dana, però el que sí que sabem és que, igual que amb el redreçament polític, no podem comptar amb els dos partits d’àmbit estatal, que tampoc no han sigut capaços de fer efectives les responsabilitats corresponents, en el redreçament econòmic. Haurem de ser també totes aquelles persones que tenim la nostra lleialtat ací, els que actuem. Les pròximes iniciatives polítiques i mobilitzacions ciutadanes del poble valencià per la dana, haurien de ser econòmiques.