La dana va afectar greument les dones immigrants, un col·lectiu vulnerable amb dificultats per accedir a ajudes. La Plataforma Movilízate i altres organitzacions treballen per donar suport social i psicològic a les afectades
Enoan Díaz Martínez
Plataforma movilízate
La Plataforma Movilízate som una organització formada en un 90% per persones migrades i exiliades d’origen colombià. Les dificultats de no comptar amb infraestructura i recursos potents per a fer intervenció psicosocial, humanitària, logística, entre altres, no ens va impedir mobilitzar-nos i donar la nostra solidaritat i suport als pobles afectats per la dana. Som persones que coneixem les necessitats de tirar avant enmig de les adversitats, del dolor, del desarrelament i la capacitat de reinventar-nos per a adaptar-nos a les noves situacions. El nostre lema és «Pau, drets humans i solidaritat internacional». Les afectacions de la dana han sigut incomptables. La «pols de mort», com la vaig anomenar, conté dolors, pèrdues, desesperança, contamina els nostres ulls i també la nostra ànima; és amarg veure-ho tot així, però encara pense que la vida es pot reconstruir, els carrers i models econòmics també.
La dana ha sigut una realitat dura per a la societat valenciana i per a la immigració també. Els desplaçaments forçats laceren les vides de les persones i la dana marca un retrocés en el desenvolupament de les metes. El sistema sociopolític torna a invisibilitzar i, per tant, a obstaculitzar el dret a la dignitat de ser mereixedors/es de «tornar començar».
Tenim registrada l’assistència a desenes de famílies tant valencianes com immigrants, puix a les localitats afectades hi ha un gran nombre de persones immigrants. De fet, en l’estudi realitzat el 2022 pel Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, hi trobem «Estadística de migracions i canvis de residència 2021-2022», on es reflecteix que el saldo migratori en 2022 va ser de 121.273 persones, mentre que el corresponent a persones estrangeres va ser de 113.402”.
Analitzant l’estudi desenvolupat, les estadístiques trobades posicionen la comarca de l’Horta Sud entre les tres primeres com a lloc d’assentament de la immigració, amb una xifra de 10.236 persones; la dada de les dones immigrants puja a un total de 4.789. La dana ha deixat una empremta profunda en la població afectada i les dones migrants és un dels col·lectius més vulnerable davant de la catàstrofe. La majoria de dones migrants no compten amb contractes formals, quan són d’una ajuda incalculable per als majors, perquè la seua tasca permet mitigar la solitud no desitjada, millora el benestar i augmenta l’esperança de vida.
Tornar a començar
Han transcorregut tres llargs mesos, en què la resiliència i la capacitat resolutiva ha sigut el suport per a afrontar la situació sobrevinguda; el cansament s’evidenciava i també la necessitat de ser escoltades. Els requisits exigits per a tornar a la normalitat, hi deixen fora moltes persones; la manca d’empadronament, no tindre la targeta de residència, la vivenda subarrendada (per no tindre contracte), no ser propietàries, no tindre l’assegurança del negoci que vas mamprendre… han sigut barreres reals per a accedir a la burocràtica llista de requisits per a les ajudes.
Els impactes de la dana en les dones immigrants
Les conseqüències de la dana estan relacionades amb les pèrdues, amb un possible trastorn d’estrés posttraumàtic, ansietat, solitud, discriminació, etc. i necessiten l’abordatge social, psicològic i econòmic. La plataforma Movilízate ha realitzat un treball de xarxa, que juntament amb organitzacions que han donat suport (Reviure, Emcat, Nuevos caminos, Hospitium Fraternitas, Xarxa d’ajuda mútua alimentària, El Alba Levante, etc.), ha fet possible el desenvolupament de les intervencions socials, amb un treball dividit en diverses fases d’intervenció en el qual encara estem activats. Finalment, vull concloure dient que les dones i la migració haurien de comptar amb l’administració per a presentar un panorama millor que permeta que les noves generacions de dones migrants tinguen consciència com a col·lectiu que pateix discriminacions i rebuig, que puguen explicar que a les dones immigrants els va costar molt construir-se un espai, però que finalment van ser reconegudes i valorades. I que no passe com en les històries contades de la població negra, que havien de guardar les llavors en els cabells per a tindre dret a accedir a un bé bàsic.