Els dies de la dana, un servidor tenia programat un viatge a Catalunya. Havia de moure el dilluns 28 de vesprada i tornar-ne l’endemà, també a la vesprada.
Ramon Font
Coordinador d’acció sindical d’Intersindical Valenciana
Els dies de la dana, un servidor tenia programat un viatge a Catalunya. Havia de moure el dilluns 28 de vesprada i tornar-ne l’endemà, també a la vesprada. En llegir l’avís especial de fenòmens adversos de l’AEMET, emés el dia 27, vaig decidir suspendre el viatge. L’avís parlava de pluges d’intensitat torrencial i de vents molt forts. Per la meua formació –vaig estudiar Geografia i Història– i per la saviesa popular valenciana, tinc clar que al País Valencià gota freda i riuades són quasi sinònims. Per aquesta raó, la Universitat de València i alguns ajuntaments van decidir suspendre les classes.
La meua pregunta és: el Govern Valencià no ho hauria pogut preveure també? Quantes persones treballaven en la Generalitat dedicades a la prevenció d’emergències? Pareix que no les suficients. De fet, una de les primeres mesures del govern de Mazón fou fer avortar la posada en funcionament de la Unitat Valenciana d’Emergències, amb reducció pressupostària inclosa. Mazón considerava que aquest organisme era una paradeta, tot i que hi havien de treballar mil persones dedicades a previndre episodis com el de la dana.
Carlos Mazón li recordava a Ximo Puig en l’incendi del tren de Begís, que en un afer de la màxima gravetat com aquell, la responsabilitat era del president i que havia d’assumir responsabilitats polítiques. També recordava que, segons el pla d’emergències, la màxima responsabilitat la té la Generalitat Valenciana.
Ell ho tenia tan clar que, en aquell dia fatídic, va aparéixer amb un jupetí roig en tots els mitjans de comunicació per a evidenciar a tota la ciutadania que ell era el màxim responsable i que estava exercint el comandament.
Enviant l’alerta a les 20:11 hores va poder garantir que la producció es mantinguera un dia més i que les empreses consideraren que tenien patent de cors per a obligar el seu personal a anar a treballar, en contra del que diu la Llei de prevenció de riscs laborals.
En 15 de novembre, en la compareixença a les Corts, Mazón ens va voler fer oblidar aquell jupetí. Va repartir responsabilitats a tothom. Fins i tot a les víctimes que aquell matí, mentre hi havia una alerta roja meteorològica a la província de València, no havien consultat el compte del 112 de la xarxa social X.
Fent-nos oblidar aquell jupetí roig, el que ens volia fer oblidar, també, és que el president Mazón treballa per a la patronal. Aquell dia no es podia interrompre l’activitat econòmica? Mai no oblidarem el jupetí roig ni a les víctimes –algunes d’elles insignes representants de la patronal–, que van morir per culpa de la negligència de Carlos Mazón.
Un president no pot eludir les responsabilitats polítiques amb la coartada de la reconstrucció. La reconstrucció l’ha d’encapçalar algú que compte amb la confiança de tota la societat valenciana. Mazón ha de dimitir.