La plataforma València no està en Venda, integrada per diversos col·lectius, comparteix la preocupació per la situació de València en matèria d’habitatge, planificació urbanística i protecció del territori. Arrepleguem les diferents opinions al voltant d’una problemàtica que creix.
VneV (València no està en venda)
Maria Alandes - La Mataobras
Pablo Ramos - PAH València
Alba Font - EntreBarris
El 19 d’octubre, sota el lema «València s’ofega», que rememora la riuada que va inundar la ciutat el 14 d’octubre de 1957, la plataforma va convocar una manifestació per reivindicar l’accés a l’habitatge digne, la defensa del territori i la regulació que evite la turistificació. Amb la protesta, es pretenia alçar la veu enfront de les institucions per a demanar la regulació efectiva del lloguer i de compravenda de vivenda, un parc de vivenda pública digna i sense caducitat mitjançant l’aprofitament dels immobles existents, l’atur dels desnonaments sense alternativa habitacional, la prohibició dels apartaments turístics, el desenvolupament d’una normativa que regule la quantitat i distribució d’establiments i allotjaments destinats al turisme, la detenció de l’entrada de creuers, la protecció dels espais naturals, la paralització de l’ampliació del port i de l’aeroport, així com el decreixement del turisme, del consum de recursos i de la contaminació que aquest genera.
Per part dels col·lectius que formen València no està Venda, teníem una cosa clara, no volíem que la manifestació posara punt final a la col·laboració. Volíem que aquesta continuara en el futur, per a recolzar-nos en les diferents iniciatives i per a seguir creant i resistint en comunitat. Per això, valorem l’èxit de la convocatòria: per la multitudinària manifestació i pel que va ocórrer els dies posteriors. Com l’acampada en la plaça de l’Ajuntament, que ens va permetre fer-nos més visibles i acostar-nos a la gent interessada a fer realitat les nostres reivindicacions. Gràcies a açò, estan reactivant-se assemblees de barri i sorgint-ne de noves.
Per altra banda, vam certificar una altra evidència. Gràcies als lligams creats, vam aprofitar les estructures per a tractar de donar una resposta a la catàstrofe de la dana; davant de la manca de capacitat i d’eficiència mostrada per les institucions, de cara a oferir ajuda i suport a les persones afectades.
Quan el turisme devora el veïnat
Maria Alandes - La Mataobras
La turistificació de València és una cosa relativament nova, no tant per a molts pobles de la costa del País Valencià, o per a ciutats com Barcelona o Màlaga. Mentre uns l’intenten disfressar de progrés i bonança econòmica, la realitat és que la turistificació converteix València en un lloc hostil per als seus habitants.
La pujada dels preus tant de compra com de lloguer, juntament amb la pèrdua d’identitat dels barris, acaba per expulsar la ciutadania a la perifèria i fins i tot de la ciutat. El comerç de proximitat desapareix per a donar lloc a negocis i franquícies amb cafés a 3 euros, el públic objectiu dels quals és el turisme, i ens deixa barris molt allunyats de la coneguda “ciutat dels 15 minuts” en la qual tot el que necessites estaria a tir de pedra.
La turistificació deixa barris que són tan sols un decorat, un parc temàtic per a benefici d’inversors (eufemisme d’especuladors/es) i per a ús i gaudi del turista, allotjat en el que abans va ser la drogueria de la senyora Maria o la casa d’una família a la qual no van voler renovar el contracte després de quinze anys. El Cabanyal és un exemple de com les normatives no han tingut cap efecte, fins al punt d’arribar a 230 vivendes turístiques (que se sàpien) en tan sols 5 carrers.
D’altra banda, al juliol de 2024 ens despertàvem amb la notícia que el 80% dels lloguers a València es fan a estrangers (llegiu entrelínies la diferència entre estranger i immigrant), que paguen preus que consideren econòmics però que la població local no pot assumir.
Necessitem una resposta urgent i coordinada per part de les administracions públiques i els agents socials: la prohibició de les vivendes turístiques. Mentre arriba (o no), les comunitats veïnals disposen d’una ferramenta: la prohibició de les vivendes turístiques (inclosos els baixos) a través dels estatuts del seu edifici. El que ens recorda la frase tan sentida últimament de “només el poble salva el poble”.
Units per la vivenda, el territori i contra la turistificació
Pablo Ramos - PAH València
Soc Pablo Ramos, un jove de 22 anys de PAH València. Encara que porte relativament poc dins d’aquest món, he pogut representar en múltiples ocasions l’esmentada PAH i, a més, he participat en la Plataforma València no està en venda. Dins d’aquesta –pensant que només seria part de l’equip de comunicació–, em van oferir ingressar en l’equip de portaveus de la plataforma, i òbviament, vaig acceptar.
En primer lloc, vull ressaltar tot el treball dels companys de VneV (València no està en venda) i de totes les plataformes i moviments que van fer possible la manifestació del 19O. Encara que el seu treball no siga tan visible com el dels portaveus, sense ell, no seria possible. Veure tantes organitzacions diferents lluitant i organitzant-se per un bé comú alimenta les ganes de continuar. La PAH, igual que altres plataformes, va veure la necessitat de cooperar i organitzar-se conjuntament per a lluitar en un mateix marc: defensa del territori, el dret a la vivenda i en contra de la turistificació. Aquesta necessitat ha resultat molt constructiva, tant per als que han organitzat la coordinadora com per a la ciutadania de València, cada vegada més conscient del que està passant.
Entre les raons de l’èxit, n’hi ha dos que destaquen. Per una banda, la unió de diferents plataformes, que en altres contextos no hi haurien col·laborat/coincidit. Totes han trobat punts comuns amb els quals lluitar i fer-se costat. I per l’altra, la interacció. S’ha vist de manera pràctica com es relacionen, com s’organitzen, lluiten i concreten els eixos comuns, que representen VneV. Hem pogut veure com es poden aconseguir accions multitudinàries.
Aquests punts són molt importants, ja que representen la capacitat de diàleg per a concretar, debatre i dur a terme accions comunes que poden assentar-se en el temps.
Una ciutat habitable sorgida des dels barris
Alba Font - EntreBarris
Des d’una assemblea de barri xicoteta, com la de Ciutat Vella, fins a una plataforma un poc més gran com EntreBarris, que agrupa diferents barris de València i altres col·lectius relacionats amb l’habitatge, passant per la plataforma de València no està en Venda. D’una forma o d’una altra, ja fa anys que els moviments socials s’organitzen per a combatre una dinàmica, una política, que està subordinada al creixement econòmic. Un model de ciutat en el qual s’anteposen els interessos econòmics i de les grans elits al benestar del veïnat.
Les conseqüències d’aquestes pràctiques salvatges són conegudes: pujades desmesurades dels preus de lloguer, increment dels desnonaments, turistificació, que es veu reflectida en la proliferació d’apartaments turístics, la desaparició del petit comerç de proximitat, i que comporta la pèrdua d’identitat dels barris i dels seus habitants, així com la destrucció del territori, a força d’asfaltar i de construir per damunt de les nostres possibilitats.
L’augment d’aquestes dinàmiques, la seua continuïtat en el temps i la seua forma d’imposar-se, mitjançant accions realment violentes i premeditades contra les persones que habiten la ciutat, ha suposat que una gran majoria de la població es veja afectada; és a dir, la qui viu amb una preocupació constant d’on i com viurà, ja que, com hem vist, les conseqüències d’aquest model de ciutat afecten la qualitat de vida i són impossibles d’ignorar. Per això, és a partir d’aquestes experiències prèvies de mobilització que vam veure la necessitat de denunciar i reivindicar, mitjançant una acció més gran, un canvi radical i necessari en la manera de concebre l’habitatge i la ciutat. Seguint l’exemple d’altres ciutats que ja havien eixit als carrers, vam decidir que aquest havia de ser també el nostre primer pas. I per aconseguir una convocatòria multitudinària, vam pensar que havíem d’unir totes les forces, així que ens vam posar en contacte amb gran part del teixit associatiu de la ciutat per a preparar la campanya cap a la manifestació.
Organitzar-se sent tantes persones mai és fàcil. però a poc a poc vam arribar a acords per a decidir quines serien les nostres reivindicacions. El nostre objectiu era, i és, exigir i construir una ciutat habitable, que camine cap al decreixement i en la qual es respecte el territori i els lligams veïnals i comunitaris. La manifestació i tot allò que va portar, va ser un pas important per a acostar-nos a aquests objectius, però cal continuar treballant, des del suport mutu i la comunitat.