Es pot fer comèdia a partir d’una tragèdia? La resposta és senzilla, òbviament sí, i això, justament, és el que fa Manuel Gómez Pereira en la seua última pel·lícula, La cena.
Enric Melego Trilles
Pel·lícula: La cena
Direcció: Manuel Gómez Pereira
Guió:Joaquín Oristrell, Yolanda Gracía Serrano i Manuel Gómez Pereira, sobre una obra teatral de José Luis Alonso de Santos.
Fotografia: Aitor Mantxola
Música: Anne-Sophie Versnaeyen
Repartiment: Mario Casas, Alberto San Juan, Asier Etxeandia, Nora Hernández, Óscar Lasarte, Martín Páez, Elvira Mínguez, Carlos Serrano.
Gènere: Comèdia negra
Any: 2025
Es pot fer comèdia a partir d’una tragèdia? La resposta és senzilla, òbviament sí, i això, justament, és el que fa Manuel Gómez Pereira en la seua última pel·lícula, La cena.
Ambientada només acabar la Guerra Civil i amb el pretext de la preparació d’un sopar de gala per a Franco i els seus generals, som testimonis de les peripècies d’uns personatges que intenten arribar a bon port des de situacions molt dispars, però amb un denominador comú: sobreviure. Els moviments socials i la consciència de classe es troben presents en la trama, amb uns treballadors de l’hostaleria afiliats a la CNT o a la Falange, i que han de tornar a treballar units, no per voluntat, sinó perquè el feixisme no els oferix una altra eixida. Açò, que podria paréixer l’argument d’un dels innumerables drames que han poblat les nostres pantalles, hi és tractat des dels esquemes propis de la comèdia i, així, l’humor que impregna tota la cinta demostra que, si partim d’un bon material i comptem amb bons professionals, es pot fer bon cine comercial.
Ens trobem davant d’un treball que és conscient d’on ve, d’una obra de teatre estrenada en 2008, i a on vol arribar: al major nombre d’espectadors. Exactament igual que les grans obres de Berlanga, que partien d’un bon text i tenien una clara vocació comercial. I és que, si La cena s’haguera rodat en els anys huitanta, probablement parlaríem d’un altre clàssic del director valencià.
Les actuacions d’Alberto San Juan, Mario Casas i Asier Etxeandia, destaquen entre un repartiment ple de cares conegudes del cinema espanyol i la televisió valenciana. Rodada parcialment a València —amb l’icònic edifici de Correus com a localització destacada— i amb una duració ideal —105 minuts, en un moment en què pareix que s’han de superar les dos hores quasi per obligació—, La cena és una aposta segura per a passar una bona estona des de la consciència d’un moment històric nefast, però en què encara podem trobar històries que ens dibuixen un somriure.