Vicent Xavier Contrí Ribes
Sempre hem estat atents als moviments discogràfics de GEM. La cantautora de Benigànim (Vall d’Albaida) és una de les grans referències de la música pop independent del País Valencià. Enguany, el seu retorn arriba amb nou temes que transmeten una reconfiguració emocional i també amorosa. Només cal passejar-se pels títols de les cançons i escodrinyar els seus versos per a entendre’n el significat. El disc s’obri amb “Plena i lliure” (seducció i enamorament) i es tanca amb “Capvespre” —“Ara ja no vull obscuritat… Cap dia sense veure el capvespre i sense amanéixer”—. Per altra banda, i cal posar l’èmfasi en açò, el relat té una clara visió femenina en tot el que s’hi explica. La càlida veu de Gema Vañó Guarner té un ferm compromís, en aquest aspecte.
Plena (Bureo Músiques 2026) és un disc majoritàriament de pop electrònic. O com a mínim és el que sobreïx si descomptem el bolero de “Memòria” i l’acústica “Ferides”. Hi ha dos composicions que destaquen per la seua potència, la invitació al ball, la rebel·lia i l’autoafirmació. Dins de “Que explote tot”, GEM ens canta amb l’anima que“trencarem les cadenes, encendrem la foguera i en una nit salvatge soltarem a la fera” i en “Amor no és dolor” es referma i ens diu: “Ja sé, soc el que necessite per a ser feliç”. La gravació du la signatura de Tono Hurtado, el productor i músic de referència de GEM —i també d’altres dones, com La Maria—. Les cançons s’han gravat en l’estudi Malamute de Xirivella, del mateix Hurtado, i s’han masteritzat en Ultramarinos —l’aclamat centre d’operacions musicals que els germans Santi i Víctor Garcia tenen a Sant Feliu de Guíxols—. I un últim detall per a referir-nos a la portada. Més explícita no pot ser. El dissenyador, Enric Alepuz, ha maquillat el rostre de l’artista com si estiguera fet de fragments de ceràmica, cosits amb fils d’or. Un kintsugi humà per a reflectir el valor de la reconstrucció.