Les dones músiques en les orquestres
Carmina Morellà
Violinista a l’orquestra de València
La meua experiència com a violinista a l’Orquestra de València (OV) es pot considerar molt gratificant i dolça. És una faena on cada setmana interpretem programes diferents, interessants i enriquidors. La companyonia és evident entre tots nosaltres. Tot i que les dones només som un 33% de la plantilla de l’OV, estem en llocs rellevants dins d’ella, com a solistes en diferents instruments i també en la part administrativa del Palau de la Música. Així i tot, el món de la música clàssica segueix sent un sector molt masculinitzat, on la bretxa de gènere existeix i el sostre de vidre invisible i difícil de trencar continua present.
Segons les dades reflectides en els estudis realitzats per l’Associació de Dones en la Música, la presència femenina en les orquestres és un problema estructural que ve heretat des de l’educació inicial. La bretxa de gènere existent ha disminuït en la interpretació, però continua existint de manera molt notòria en la direcció d’orquestra i en la composició. Aquestes xifres ens indiquen que en els diferents auditoris espanyols només una dona, com a màxim, es posa al capdavant de les orquestres cada any. En les programacions, la presència de les dones compositores és encara més escassa. Fins i tot en la part solista, la presència femenina és mínima, sobre haver-hi un gran nombre de solistes excelses de diferents instruments.
M’agradaria ressaltar i agrair el treball realitzat per l’Associació de Dones en la Música. Gràcies als seus estudis es visibilitza la realitat de la música simfònica a l’Estat, i ens fa més conscients de la situació que, encara que sembla que estem en una època dolça, reflecteix una precarietat laboral que continua existint per a les dones.
Tot i que encara queda camí per a trobar la paritat, cal no descuidar l’excel·lència artística.