Una vegada més és la classe treballadora la que patirà i pagarà les negligències de la catastròfica dana del mes d’octubre. El retard en la presa de decisions per part de les autoritats va ser el detonant d’una cascada de desgràcies.
José Luis Viadel
ICS-Intersindical Valenciana
Una vegada més és la classe treballadora la que patirà i pagarà les negligències de la catastròfica dana del mes d’octubre. El retard en la presa de decisions per part de les autoritats va ser el detonant d’una cascada de desgràcies a les localitats afectades, tant per a la població com per a les empreses i els centres de treball.
Aquest retard en les restriccions va provocar que una gran majoria de les empreses continuaren treballant amb normalitat fins a l’últim moment, mentre a l’exterior començava l’infern. Moltíssimes persones treballadores van eixir dels seus llocs in extremis –les que van poder– i van quedar atrapades en una nit de terror on molts van témer per la seua vida.
Aquesta desgràcia també ha permés conéixer la veritable cara de moltes empreses, en les quals ha primat vergonyosament mantindre la producció sobre la seguretat dels seus treballadors, amb conseqüències que patirem durant molt de temps. Les direccions de les empreses van tindre les màquines en funcionament fins a l’últim moment quan l’aigua envaïa les naus. Fent cas omís, en la majoria dels casos, dels delegats de prevenció i dels comités d’empresa. El resultat va ser que milers de treballadors van quedar atrapats en les carreteres o tancats en les fàbriques, on van arribar a estar bloquejats i incomunicats per telèfon.
La tromba d’aigua va arrasar diversos polígons industrials, infraestructures de comunicació i centres logístics, que van quedar destruïts. El polígon L’Oliveral, a Riba-roja, n’ha sigut un clar exponent. L’aigua va saltar l’A3 cap a les zones industrials de Torrent per a arribar fins a la pista de Silla i tota la zona comercial i industrial de l’Horta Sud. Es calcula que les zones afectades representen prop del 20% del producte interior brut (PIB) de les comarques de València, amb bona part d’aquesta activitat paralitzada durant unes quantes setmanes, i amb una recuperació llarga i lenta. Molt etemem que els grans perjudicats en aquesta crisi serem directament les persones treballadores.
Més de cinquanta polígons destruïts o molt castigats, molts a Riba-roja o Quart de Poblet, on s’ubiquen gran quantitat d’empreses. Danys als accessos, a les infraestructures, als serveis. El mal no afecta només les empreses, l’impacte de la dana s’estén més enllà de les comarques inundades.
En un primer moment, els danys van afectar, almenys, el 30% de les empreses de l’àrea de València, més de cent vint polígons industrials i parcs empresarials en una zona en la qual resideixen més de 354.000 persones treballadores.
Per principi, es calcula que fins al 25% de les empreses d’aquesta zona no tornaran a alçar la persiana. Tenint en compte que el teixit empresarial valencià està format majoritàriament per pimes, amb pocs empleats, caldrà un gran esforç per a sostindre l’ocupació. Per descomptat, una gran eina són els ERTO, com ja es va demostrar durant la pandèmia de la covid, que van evitar gran quantitat de despatxaments.
Després de la catàstrofe van ser publicades al BOE les ajudes per a les empreses. Aquestes accions van des de la suspensió de terminis de l’Agència Tributària, diverses línies d’ajuda segons la xifra de negocis i els beneficis fiscals, així com exempcions i reduccions d’imposts. Però, malgrat això, de les facilitats atorgades a les empreses i del compromís de les persones treballadores, bona part del teixit empresarial no ha estat a l’altura i ha defraudat part de la societat.
Cronologia de la catàstrofe
El 29 d’octubre a les onze hores ja estava tallat l’accés a Bunyol des de la A3, les empreses ja tenien problemes amb l’aigua i els subministraments, i les persones treballadores de la tanda de vesprada de diferents mercantils no van ser alertades. Amb tot, van aconseguir accedir als polígons per vies alternatives –amb el perill que això suposava.
Tot això es va repetir en molts llocs, on la població no va ser avisada. De vesprada, el polígon l’Oliveral de Riba-roja, ubicat al costat de la barranc del Poio, va ser totalment arrasat: empreses negades, el barranc desbordat, treballadors bloquejats a la A3, vehicles flotant i vides perdudes. Per què les empreses no van enviar a casa les persones treballadores més prompte? Per què preval la producció sobre la seguretat? Moltes empreses responsables sí que van permetre a les plantilles tornar a casa. Això inclou ens públics, com les universitats o la Diputació de València.
Tot i la catàstrofe, mentre comença la reconstrucció, moltes empreses han pressionat les plantilles per a incorporar-se immediatament als seus llocs de treball, independentment de la dificultat per a arribar-hi, per la situació de les carreteres o l’absència de transport públic i després de les enormes pèrdues de vehicles privats. Altres han aplicat un ERTO als seus treballadors mentre contracten serveis i funcions externes que poden realitzar els seus propis treballadors.
La força que mou les empreses són les persones treballadores i, arran d’una tragèdia d’aquestes dimensions, el mínim que es demana és que les direccions estiguen a l’altura i que la seua prioritat siga mantindre els llocs de treball, quan la imatge que s’ha transmés en molts casos és la contrària. Sobretot en empreses de certa envergadura, amb possibilitats de resistir financerament, al contrari que el que els passa a gran quantitat de les afectades, que són microempreses o empresaris individuals de les zones afectades que han vist destruïts completament els centres de treball.
Només cal visitar la quantitat de baixos, naus i centres completament destruïts a l’Horta Sud, on un gran percentatge d’empreses afectades no disposen ni dels recursos ni del múscul financer per a resistir, per moltes ajudes que els puguen arribar. En resum, hauria estat bé agrair a les empreses per estar més conscienciades i que deixaren de tractar els treballadors i treballadores com a números i més com a persones.