Balanç d’un any de lluita amb les víctimes de la dana
Manel Àlamo
Àrea de Publicacions i Comunicació
Fa a penes un any, Mariló Gradolí era una persona desconeguda per al gran públic. Treballava com a periodista i gaudia d’una vida discreta a Catarroja, el seu poble. Però de la nit al dia, es va convertir en una de les heroïnes de la dana, que van sorgir d’entre el fang. El motiu, un vídeo que va gravar a la porta de sa casa els dies posteriors a la catàstrofe en què denunciava la desesperació i l’abandonament en què es trobaven. El vídeo es va fer viral en poques hores. Per aquest motiu, vam decidir entrevistar-la per a la revista especial que cada any editem per al Dia de la Dona. Un número que vam dedicar íntegrament a les dones de la dana.
Una altra d’aquestes heroïnes és Toñí Garcia. La vam conéixer durant la presentació de l’Associació de Familiars de Víctimes Dana 29O. Encara se’ns encull l’ànima quan recordem com va narrar, entre llàgrimes, la mort del seu home, Miguel Carpio, i de la seua única filla, Sara, i assenyalava directament a la negligència del Consell de Mazón per no haver avisat de la crescuda dels barrancs. Perquè a Benetússer no plovia quan la barrancada es van endur la vida dels seus familiars.
Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, és un altre dels rostres visibles de la tragèdia. Va perdre son pare a Catarroja. De Rosa contrasta la seua aparent fragilitat amb la força intensa que demostra cada vegada que es posa davant dels micròfons dels mitjans de comunicació. La dignitat de qui ho ha perdut tot, però que no pensa rendir-se.
També és icònica la imatge d’Ernesto Martínez, de Xest, en la seua cadira de rodes elèctrica, en la capçalera de totes les manifestacions. La dana es va endur la vida de la seua germana, Elvira, i d’Elisabeth, la seua neboda, que a hores d’ara és l’única de les víctimes que continua desapareguda.
La figura de totes les víctimes s’ha engrandit en els últims mesos. Intersindical Valenciana les ha acompanyades durant l’últim any en el dur camí d’exigir responsabilitats, justícia i reparació. El Sindicat ha sigut una de les peces clau dins de la plataforma ‘Mazón dimissió’ ―que aglutina a més de 200 entitats― que ha organitzat les marxes per a exigir la dimissió del president de la Generalitat. A més, JuanRa Ortiz, de l’equip de Publicacions del Sindicat, va dissenyar una pancarta amb la fotografia de Mazón vestit amb el jupetí roig cap per avall (com el retrat de Felip V del Museu d’Història de Xàtiva) que ha presidit totes les marxes.
Un any de mobilitzacions en companyia de les víctimes
La primera manifestació tingué lloc el 9 de novembre. Hi havia molts dubtes: a penes havien passat 10 dies de les inundacions, gran part de les poblacions continuaven davall del fang i la majoria de les persones afectades estaven en xoc. Però la resposta de la ciutadania va ser increïble. Els carrers de València foren un clam contra la vergonyosa gestió del Consell. Mitjans de tot el món es feren ressò de la manifestació. Al sendemà, la frontera de la Generalitat aparegué bruta de fang i amb pintades roges contra Mazón.
Des d’aleshores cada final de mes el poble valencià va tornar a eixir als carrers per acompanyar la lluita de les víctimes. Únicament el 28 d’abril, com a conseqüència de l’apagada que va afectar tot l’Estat espanyol, va haver d’ajornar-se la marxa.
En totes les manifestacions s’ha cedit la capçalera als familiars de les víctimes, però també s’ha volgut destacar algun dels col·lectius que van tindre protagonisme durant la dana, com ara el personal d’emergències o els llauradors que van llevar el fang dels carrers amb els seus tractors.
La pressió ciutadana va convertir Mazón en un cadàver polític. Però, per unes raons o per unes altres ―segurament per càlculs en clau electoral― PP i VOX el van mantindre en el càrrec i van mirar cap a un altre lloc davant les seues mentides i els seus canvis de versió.
Juntament amb l’absència d’assumpció de responsabilitats, Mazón ni va demanar perdó a les víctimes ni va voler reunir-se amb elles. Aquest menyspreu va continuar en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes, on PP i VOX van vetar que hi comparegueren. Aquest menyspreu al País Valencià contrasta amb l’estima que han rebut tant a Madrid com al Parlament Europeu.
En paral·lel a l’organització de les manifestacions, Intersindical Valenciana no ha deixat de donar tot tipus de suport a les víctimes. En primer lloc, el Sindicat s’ha personat com a acusació popular en la causa que investiga la jutgessa de Catarroja. A més a més, l’Associació de Víctimes de la Dana 29O i de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana (en representació de la lluita de totes les víctimes de la dana) van rebre dos dels guardons de la I Nit d’Intersindical Valenciana. Tampoc no hem d’oblidar la vaga general que Intersindical Valenciana i tres sindicats més van convocar el 29 de maig, per exigir justícia a les víctimes de la dana, juntament amb altres reivindicacions de caràcter laboral.
Primer aniversari de la dana: Mazón, finalment, dimiteix
Tot i la pressió als carrers i als mitjans de comunicació, Mazón continuava aferrat al càrrec. L’aleshores president va passar un estiu tranquil. L’estratègia era deixar passar el temps. Però s’equivocaren de totes totes. El poble mai deixà de clamar unit contra Mazón, i les mobilitzacions que es van organitzar coincidint amb el primer aniversari de la dana van ser definitives. El dissabte 25 d’abril una manifestació multitudinària va recórrer València exigint que Mazón se n’anara.
Els actes més emotius tingueren lloc el mateix 29 d’octubre, just 12 mesos després de les inundacions. A les deu del matí les treballadores i treballadors de la Ciutat Administrativa de València es van concentrar davant d’una de les torres en memòria de Miguel Carpio, funcionari de la Generalitat. La seua viuda, Toñi García, també funcionària, va manifestar que la Generalitat havia pressionat el personal per intentar evitar la concentració.
Al migdia, una performance, va convertir la plaça de la Mare de Déu de València en un cementeri amb la representació de les làpides de les víctimes mortals. Després de llegir el nom de totes elles, una marxa va recórrer el camí entre el palau de la Generalitat i el Ventorro, el restaurant on Mazón va passar la vesprada el dia de la dana, mentre la gent s’ofegava.
A les 18.00, va tindre lloc el funeral d’Estat en memòria de les víctimes amb la presència dels Reis i del president del Govern espanyol. Carlos Mazón es va assentar en un lloc discret, allunyat dels focus, i no va participar en l’acte, per expressa voluntat dels familiars de les víctimes. Durant l’acte Mazón va ser increpat directament per alguns dels assistents. Eixe va ser el seu colp de gràcia.
El paper de la premsa també va ser fonamental en la caiguda de Mazón. Durant els dies previs i posteriors al 29 d’octubre diversos mitjans valencians van aportar informació al voltant d’on estava i què va fer Carlos Mazón la fatídica vesprada de la dana.
El dilluns 3 de novembre, en una compareixença al palau de la Generalitat, davant els membres del seu govern, Carlos Mazón dimitia com a president de la Generalitat. Va ser un discurs cínic, allunyat de la realitat, en el qual no va incloure ni una sola frase d’autocrítica. Mazón es va presentar com a víctima d’una conspiració política, va carregar contra el govern central i Pedro Sánchez, i no va tindre cap gest humà cap als familiars de les víctimes de la dana.
La dimissió de Mazón és un exemple que la mobilització ciutadana dona fruits. Però, en aquest cas, la lluita dels familiars de les víctimes de la dana encara no ha finalitzat. L’expresident continua aforat i per aquest motiu la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas no pot investigar-lo. Intersindical Valenciana continuarà fent costat als familiars de les víctimes fins que Carlos Mazón s’assente davant de la Justícia per a respondre de la gestió durant el dia de la dana. Una gestió calamitosa i negligent que va costar la vida de 230 persones.