L’assassinat de l’educadora social Belén Cortés ha destapat la falta de mitjans i personal en els centres de menors, que posa en perill tant les treballadores i treballadors com els menors. L’habitatge tutelat on va ocórrer el succés no tenia els recursos humans suficients per a gestionar adolescents amb problemàtiques complexes, la qual cosa va propiciar aquest fatal desenllaç.
Educadores socials d’STAS
L’Administració pública ha demostrat ser ineficient en la gestió dels serveis essencials, optant per l’externalització en lloc de reforçar les estructures públiques. La privatització de la protecció de menors ha convertit l’atenció en un negoci, prioritzant beneficis sobre qualitat, precaritzant el sector i reduint les condicions laborals i l’acompanyament als menors.
Aquesta tragèdia reflecteix l’abandó institucional i la manca de mesures de protecció per als professionals del sector social. La precarització, la sobrecàrrega laboral i l’absència de protocols de seguretat posen en risc el personal. L’Administració continua delegant la seua responsabilitat en entitats privades sense garantir condicions òptimes de treball i atenció.
És urgent un canvi de model que opte per recuperar el control públic d’aquests serveis amb inversió suficient, condicions laborals dignes i protocols de protecció efectius. La dignificació del sector no és només una qüestió de justícia laboral, sinó que és imprescindible per a garantir la seguretat i el benestar dels menors vulnerables i el personal que presta el servei.
Els centres de recepció i protecció de menors a Alacant, València i Castelló, haurien de ser espais segurs, però la falta de recursos els converteix, sovint, en llocs de desprotecció i amuntegament. La prevenció i protecció de menors exigeix recursos adequats per a una intervenció eficaç. En canvi, l’Administració no atén les necessitats individuals ni garanteix la disponibilitat suficient de personal, incomplint la legislació vigent.
La falta de personal afecta la conciliació de la vida laboral i personal, agreujada per la manca de substitucions, dificultant el compliment del III Pla d’igualtat de la Generalitat Valenciana. Els canvis d’horaris imposats sense negociació generen incertesa i afecten especialment els qui tenen responsabilitats familiars.
A més, la sobrecàrrega laboral impedeix als representants sindicals exercir les seues funcions de manera efectiva, cosa que dificulta la defensa dels drets laborals. Exigim una solució immediata que garantisca la cobertura de vacants i substitucions, així com negociacions justes per a millorar les condicions laborals i assegurar un entorn de treball digne. És imprescindible redimensionar els centres d’atenció de menors per a respondre a la creixent demanda.
Cal obrir un debat sobre l’impacte de la privatització en la qualitat del servei i en les condicions laborals. Ens preocupa que la llei de simplificació administrativa facilite noves privatitzacions en el sector social, una possibilitat que ha de ser qüestionada i rebutjada.
L’Administració no pot seguir ignorant aquesta realitat. Cal una aposta decidida per a defendre els serveis públics, especialment en la protecció de menors. És hora d’assumir responsabilitats i garantir els recursos necessaris perquè els centres de menors siguen espais segurs i eficaços. La qualitat de vida dels professionals i el benestar dels menors depenen d’això.
Seguirem vigilants i no descartem prendre mesures per a defendre els drets de la plantilla.