Rosa Mascarell Dauder. Edicions del Bullent, València, 2025, 176 pàg.
Ens trobem davant d’un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència —aquells que conformen el corpus dels clàssics—, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres d’enormement positives i posa a la disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d’una combinació impura d’estils i gèneres dits menors, com ara l’epístola, el dietari o la confessió, i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. L’obra està, a més, escrita des d’una perspectiva feminista, ja que reflexiona sobre la condició de la dona al llarg del temps, relegada, desposseïda, però resistent i ment pensant malgrat