Manuela Ballester Vilaseca (València, 17 de novembre de 1908–Berlín, 7 de novembre de 1994) va ser una destacada artista reconeguda per la seua labor com a pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta.
Clara Esteve
Àrea de Publicacions i Comunicació
El seu compromís polític la va portar a militar activament en el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i a formar part de l’Agrupació de Dones Antifeixistes, així com de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris i l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura.
Nascuda al si d’una família amb antecedents artístics, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va conéixer el cartellista Josep Renau, amb qui es casaria pocs anys després. Pertanyent a l’anomenada «generació valenciana dels trenta», durant la Guerra Civil, va dirigir Pasionaria, la revista de l’Agrupació de Dones Antifeixistes de València. En esclatar la guerra, s’exilià amb la seua família a Mèxic, on, a banda de treballar per a diferents impremtes i tallers gràfics, va quedar corpresa pel colorit i l’exuberància del país, així com per la riquesa dels seus teixits. En 1959 es va traslladar a Berlín, on va cultivar no sols les arts plàstiques, sinó també la poesia i el periodisme.
De València a la República Democràtica Alemanya, passant per l’exili mexicà, va viure la vida entre pinzells, murals i lluites polítiques i personals. Creadora incansable, Manuela Ballester va forjar, amb una tenacitat admirable, un llegat que transcendeix fronteres i èpoques, malgrat els obstacles a la seua faceta com a artista que van suposar factors com ser esposa de Josep Renau, haver de tindre cura de cinc fills, o l’exili.