Direcció i guió: Sean Baker
Fotografia: Drew Daniels
Música: Matthew Hearon-Smith
Repartiment: Mikey Madison, Mark Eydelshteyn, Yura Borisov, Karren Karagulian, Vache Tovmasyan, Paul Weissman, Lindsey Normington, Emily Weider
Gènere: Ficció
País: EUA 2024.
5 premis Oscar (entre ells, Millor Pel·lícula, Millor Direcció i Millor Guió Original). Palma d’Or a la Millor Pel·lícula en el Festival de Canes.
L’AMOR I LA DIFERÈNCIA DE CLASSE NO CASEN BÉ
Begoña Siles Ojeda
Anora, l’última i premiada pel·lícula del director Siguen Baker, parla d’una cosa més pertorbadora que l’amor i el sexe. La història d’Anora (Mikey Madison), una stripper d’un club de Nova York, ens col·loca enfront d’un món de realitats socials impossibles de franquejar.
La pel·lícula està dividida en dues parts. En la primera, la trama evoca la popular i exitosa comèdia romàntica Pretty Woman (Garry Marshall, 1990). En els dos films ―deixant de banda les diferències narratives i estètiques―, es conta com una prostituta és contractada per un multimilionari, amb el qual acaba casant-se. D’aquesta manera, l’amor s’enfila al sexe passional que eclipsa la diferència i els prejudicis de classe social. Un final de conte de fades: Ventafocs i el príncep blau es van casar, van ser feliços i van menjar pastissos.
Ara bé, en la segona part de la pel·lícula de Sean Baker, eixe final imaginari de Pretty Woman s’afona. Pel clavill especular, es bada de manera abrupta la realitat de la infranquejable estructura de la classe social.
D’aquesta manera, amb un ritme aclaparador i un humor absurd i lacònic, els successos de la trama es despleguen fins a anul·lar el matrimoni d’Anora amb Ivan Zakahrov (Mark Eydelshteyn), el fill d’un oligarca rus. La família d’Ivan, sobretot la mare, es nega a acceptar que el seu fill s’haja casat amb una prostituta.
Al final, Anora és expulsada d’eixe país de luxe i de riquesa, on s’havia esmunyit ingènuament, enlluernada per les paraules d’amor i les mirades de desig d’Ivan davant els seus números de stripper.
El drama d’Anora no està en la humiliació exercida per la mare del seu marit Ivan, ni per haver d’abandonar els objectes de luxe que envolten a la seua nova classe social, sinó en comprovar que s’havia casat amb un xiquet, egocèntric i malavesat, incapaç de protegir-la i defendre el seu matrimoni.
La pel·lícula de Baker mostra que la diferència de classe, en un sistema capitalista neoliberal, és invulnerable davant l’amor. Sobretot, si l’home que ha de defendre el compromís matrimonial és un imberbe davall la falda de sa mare.