Farmamundi, red aminata, Intersindical solidària i l’escola de formació Melchor Botella, organitzen una jornada informativa sobre aquesta pràctica a fi d’establir estratègies comunes per a erradicar-la.
Marcela Hincapié Martínez
Farmamundi
El Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, celebrat cada 6 de febrer des de 2003, busca visibilitzar i reflexionar sobre una pràctica que afecta més de 230 milions de dones i xiquetes, segons UNICEF (2024). A més, segons l’organització, 4 milions de xiquetes corren el risc de patir-la cada any, i 2 milions són sotmeses a aquesta aberració abans de complir cinc anys.
La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans i una forma extrema de discriminació que transcendeix fronteres, cultures i religions. Encara que, equivocadament, s’associe amb el continent africà, aquesta pràctica està present en més de 30 països. A més a més, hi ha una tendència preocupant cap a la seua medicalització, de manera que en alguns llocs és el mateix personal sanitari el que la du a terme, la qual cosa no redueix l’impacte negatiu en la salut sexual i afectiva de les dones.
El punt 5.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) busca erradicar la pràctica per a 2030, però és evident que açò està lluny d’aconseguir-se. Resulta especialment preocupant el retrocés en els drets de les dones en alguns contextos polítics, cosa que exigeix accions intersectorials i interseccionals per a revertir aquesta tendència. El compromís ha de ser global i requereix la participació de totes les persones, sense distinció de gènere, raça, religió o cultura.
Es presumeix que la pràctica té arrels ancestrals, amb més de 2000 anys d’història, i s’ha anat adaptant als canvis socials. En aquest sentit, hi ha formes modernes de violència, com les cirurgies estètiques genitals (labioplàsties i vaginoplàsties), que responen a pressions estètiques i poden considerar-se una forma de mutilació. Aquestes pràctiques reflecteixen com la societat ha controlat i limitat la sexualitat femenina, fet que s’evidencia en la falta d’investigació sobre l’anatomia femenina. Només en 1998 es va començar a estudiar en profunditat el clítoris, i en 2005 es va publicar la primera representació gràfica detallada de les seues terminacions nervioses.
Conscients que l’erradicació d’aquesta pràctica requereix un esforç col·lectiu, Farmamundi, Intersindical Solidàriaria, Red Aminata i l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella vam organitzar una jornada, el passat dia 10 de febrer, dedicada a reflexionar sobre la mutilació genital femenina, en la qual vam tindre el privilegi de comptar amb Aminata Soucko, una dona supervivent. Es tracta d’una reconeguda activista que després de sobreviure a un matrimoni forçat i a la violència de gènere, ha aconseguit reconstruir la seua vida i convertir-se en líderessa. Aminata, presidenta de l’associació Red Aminata, ha treballat incansablement per a acompanyar altres dones i promoure l’accés a la cirurgia reconstructiva, coberta per la sanitat pública al País Valencià. La seua labor com a mediadora intercultural i agent de canvi és fonamental per a transformar les comunitats afectades. A més de comptar amb la participació d’Aminata, també hi han intervingut professionals sanitaris, i de l’àmbit educatiu i social, que van aportar els seus valuosos coneixements.
Fet i fet, i encara que és necessari commemorar el 6 de febrer, cal remarcar que la lluita contra la mutilació genital femenina no pot limitar-se a un sol dia. Hem de treballar els 365 dies de l’any per a fer costat a les dones supervivents, promoure canvis culturals i garantir que totes les dones i xiquetes puguen viure lliures de violència i gaudir de la seua sexualitat de manera plena. La història d’Aminata és un recordatori que, encara que el camí és difícil, la transformació és possible.