Els dies 29 i 30 d’octubre de 2024 passaran a la història del País Valencià per la devastació que van patir nombroses localitats.
Vicent Maurí
Intersindical Solidària
Els dies 29 i 30 d’octubre de 2024 passaran a la història del País Valencià per la devastació que van patir nombroses localitats. Les dades són esfereïdores: 219 persones mortes i 12 de desaparegudes; milers d’habitatges i infraestructures públiques destruïdes —centres educatius, sanitaris, de majors, culturals i esportius—; moltes línies ferroviàries i carreteres inutilitzables; el comerç local assolat, i greus danys en 63 parcs industrials, 48.700 empreses i 265.000 llocs de treball. Aquestes dades evidencien la gravetat de la situació en les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, el Camp de Túria, la Ribera i, molt especialment, l’Horta Sud.
Milers de treballadores i treballadors es van veure directament afectats en els seus llocs de treball, durant els trajectes per carreteres inundades i, fins i tot, en les seues llars, que han patit danys considerables. La destrucció del comerç local, els polígons industrials i els centres comercials ha causat enormes pèrdues econòmiques. Aquesta situació posa de manifest la necessitat urgent de mesures de prevenció i protecció davant fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic. Però no només això: calen dirigents polítics responsables i eficaços per a gestionar crisis com la que hem viscut i encara patim.
La població de les zones afectades no va ser alertada a temps per a poder refugiar-se i salvar les vides i els béns. La ineficàcia, negligència i ineptitud dels responsables d’emergències del Consell i del seu màxim dirigent ha sigut manifesta i indiscutible. No haurien de continuar ni un minut més al capdavant del govern valencià. No ens serveixen mesures de maquillatge ni derivacions de responsabilitats a altres organismes o institucions.
Davant d’aquesta situació, el sindicalisme de classe es va concentrar el passat 8 de novembre en els centres de treball per a reclamar mesures urgents davant de la devastació provocada per la dana, visibilitzar el suport a les persones afectades i exigir responsabilitats polítiques i penals. També es va demanar un compromís ferm de les autoritats per a garantir que situacions com aquesta no posen mai més en perill la vida i el benestar de la classe treballadora. L’endemà, 9 de novembre, 200.000 valencianes i valencians es van manifestar a Elx, Alacant i València en solidaritat amb les víctimes i per exigir la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón.
El sindicalisme de classe, des del primer moment, ha exigit mesures urgents per a atendre les necessitats immediates de les comunitats afectades i garantir la protecció laboral de les treballadores i treballadors. El dret a un treball segur és innegociable i ha de ser una prioritat en qualsevol circumstància.
A més dels esforços de neteja i recuperació que es duen a terme gràcies a les persones afectades i a milers de voluntaris i professionals, cal un veritable pla de reconstrucció potent i urgent amb la participació de totes les administracions i el teixit associatiu de les zones afectades, incloent-hi el moviment sindical. Aquest pla ha de garantir la protecció social, la recuperació de l’ocupació i el suport necessari a famílies, treballadores i treballadors i empreses amb mesures, com ara ajudes directes i immediates, reforç del sistema d’assegurances, protecció de l’ocupació, solucions urgents per a l’habitatge danyat, recuperació del sector agrícola i rural, mesures fiscals especials per a les zones afectades, suport psicològic i inversions en infraestructures de prevenció.
Per bé que les administracions han implementat algunes mesures, aquestes han d’anar més enllà de solucions immediates. Ens calen accions estructurals per a recuperar la normalitat i protocols que garantisquen la seguretat de les persones als seus habitatges i llocs de treball. Hem de treballar per garantir entorns segurs i saludables, protegits dels riscos.
La recuperació no serà fàcil ni ràpida. Els danys, materials i humans, són immensos, i el descrèdit de certs polítics per la seua gestió nefasta és evident. El País Valencià necessita un govern capaç, eficaç i responsable per a afrontar la recuperació en les millors condicions.
Aquesta tragèdia ha de ser també una oportunitat per a repensar el model de societat, enfortir l’autogovern, reforçar la societat civil i avançar cap a una transformació social que pose les persones en el centre de totes les decisions públiques.
Finalment, cal destacar la gran mostra de solidaritat del moviment sindical nacional, estatal i internacional. S’han rebut missatges i ajudes de tot el món, fins i tot de llocs com Gaza, el Sàhara Occidental, el Kurdistan o Cuba. La solidaritat internacionalista és un senyal d’identitat del sindicalisme de classe. També és imprescindible posar en valor la immensa i generosa mobilització de les persones afiliades, que estan molt actives en les tasques d’ajuda i suport a les zones afectades.