Vivim en un món consumista sense pensar en l’impacte ambiental. Cal exigir més acció als governs i aplicar la força vista durant la pandèmia per fomentar la sostenibilitat mitjançant l’educació ambiental i la tecnologia.
Robert Rey Escobí
Mestre jubilat i assessor de l’ESFMB
Vivim en el món consumista de la immediatesa. A més a més, hi ha empreses que s’encarreguen de facilitar-t’ho al moment: menjar, utensilis, medicines… Inclús, no cal eixir de casa, t’ho porten on vullgues. Però el món no funciona d’aquesta manera ni a aquesta velocitat. Consumim de forma tan a la lleugera i impulsivament que no ens parem a pensar en l’impacte ambiental de tot allò que comprem, i com que els efectes sobre el medi ambient no són immediats, no ens adonem de les greus conseqüències en el planeta i en la salut de les persones.
Com a ciutadans que vivim en aquest planeta que, a hores d’ara, és l’únic que alberga vida, tenim l’obligació de conéixer l’impacte ecològic de tot allò que produïm i consumim, de conéixer les conseqüències del nostre estil de vida i l’impacte que té a escala mundial i que està generant problemes sense precedents. Però nosaltres ignorem les conseqüències d’allò que consumim i sols mirem l’etiqueta dels productes per a veure’n el preu.
Així les cases, la naturalesa humana ha evolucionat al llarg dels anys i és capaç de reaccionar enfront dels perills imminents, com el crit d’un lleó, però encara no ha evolucionat prou per a detectar un altre tipus de perills més mediats com pot ser el de la contaminació atmosfèrica. La intel·ligència humana no està preparada i no sap respondre correctament a estímuls que tenen efectes negatius a llarg termini.
Des de mitjan segle XX, gràcies a la implicació de governs i institucions, i fruit de conferències internacionals, de campanyes de sensibilització i d’educació ambiental, s’ha creat un progressiu interés de les persones consumidores per aquesta problemàtica, i ha fet nàixer una certa consciència col·lectiva, com, per exemple, la que hi ha al voltant de la bondat dels productes ecològics i verds, que, encara que sovint no són tan verds ni sostenibles com ens diuen, és millor que res. Però no n’hi ha prou amb açò, encara que a alguns els tranquil·litze la consciència.
La pandèmia de la covid ens ha mostrat la força que tenim quan ens unim totes i tots en la recerca de solucions urgents a problemes greus. Aprenguem la lliçó i exigim als nostres governs el mateix interés en la cura del nostre entorn. Igual que ja hi han apps que ens ofereixen informació de l’impacte ambiental dels productes que adquirim en els comerços, hem de recórrer a la IA per a buscar més solucions en la sostenibilitat del planeta i aquesta informació disponible per a tothom abans del consum irresponsable.
Jo soc partidari d’una educació ambiental permanent i general que vaja modificant les actituds generació rere generació fins que arribem a un equilibri sostenible de l’ésser humà en el seu entorn. Sembla optimista? Crec que és el que ara per ara toca ser si volem canviar les coses.