Aquest Primer de Maig no serà com els altres. El dolor per les 229 víctimes de la dana és ben present. Un dolor que intensifica l’absència d’autocrítica i la nul·la assumpció de responsabilitats per part del president de la Generalitat. El poble valencià ha eixit massivament sis vegades als carrers per exigir la dimissió de Carlos Mazón, que encara no ha aclarit què feia la vesprada del 29 d’octubre quan els barrancs i els rius es desbordaven i la gent moria ofegada. 229 morts que es podrien haver evitat si el president haguera fet el seu treball.
La dana, a més, ha arrasat el teixit productiu de gran part de les poblacions situades en l’àrea metropolitana de València, amb tot el que això suposa per a milers de persones de la classe treballadora especialment de la comarca de l’Horta Sud. La recuperació serà lenta i, si no s’estableixen les mesures adequades per canviar el model productiu i, especialment, l’urbanístic, estem condemnats a patir, de nou, situacions semblants.
La factura de la reconstrucció serà caríssima i, de nou, evidencia l’infrafinançament que pateix el País Valencià. Com escriu en aquesta revista Francesc Gamero ―secretari autonòmic d’Hisenda amb el Botànic―, l’Estat ha prestat 3000 milions a la Generalitat, que haurà de tornar. És urgent canviar el model de finançament. Des d’Intersindical Valenciana reclamem una hisenda pròpia perquè els valencians i les valencianes gaudim d’uns serveis essencials públics, dignes i de qualitat. Perquè no volem ser ciutadans de segona.
Malauradament, la realitat política circula per camins diferents. La ultradreta ha llançat un baló d’oxigen al president de la Generalitat. PP i VOX aprovaran els comptes de la vergonya, uns pressuposts que arrepleguen, fil per randa, totes les exigències del partit d’Abascal: la negació del canvi climàtic, més atacs al valencià, a la dona…
A escala internacional, la situació també preocupa. Amb l’ascens de Trump i dels lobbies ultraliberals, es respira un ambient bèl·lic arreu del món. La Unió Europea ha aprovat un augment considerable de la despesa militar, que, amb tota probabilitat, anirà en perjuí de les inversions socials.
Nosaltres no som d’eixe món. No volem guerres ni conflictes en defensa dels interessos del capital. Des d’Intersindical Valenciana continuarem lluitant per la classe treballadora. En eixa línia, el pròxim mes de novembre el Sindicat celebrarà el VII Congrés. Una cita en què refermarem el nostre compromís per a convertir-nos en la veu referent de les treballadores i treballadors valencians.