Rita Mas, coneguda com «la Rulla», fou una figura emblemàtica de l’agitació social i el republicanisme blasquista que va marcar la història de les revoltes populars a la València de principis del segle XX.
Clara Esteve
Àrea de comunicació
La Rulla es va fer popular a la València de principis de segle perquè es va convertir en una agitadora de referència en totes les manifestacions i revoltes que van tindre lloc en aquella època, quan el republicanisme blasquista s’estava conformant com un moviment social i democràtic contrari al sistema caciquil i corrupte de la restauració monàrquica. No debades, el diputat republicà Juli Just li deia la Dona de les Tronades, ja que la seua sola presència “anunciava tempesta”. Un dels episodis més recordats de la Rulla va ser la seua decisiva participació en la vaga general revolucionària iniciada a València pels treballadors ferroviaris l’estiu de 1917. Rita Mas va dirigir la revolta al capdavant de més de 500 homes i els altercats es van succeir per tots els districtes. La Guàrdia Civil va ordenar la seua captura i va ser perseguida pels paratges de l’horta circumdant de la ciutat fins que se la va donar per morta. Però al cap de pocs dies, va reaparéixer per a sorpresa de correligionaris i detractors, fent encara més gran la seua llegenda. També està documentada la seua participació en uns aldarulls al port de València el 1894, quan els sectors catòlics van organitzar un pelegrinatge a Roma per aclamar el papa Lleó XIII i els republicans van organitzar una protesta massiva. S’explica que la Rulla va dedicar-se a buidar unes caixes de cebes, perquè els homes tingueren munició per a llançar als pelegrins que travessaven amb barca les dàrsenes del port per a poder embarcar. Uns fets pels quals va ser empresonat Blasco Ibáñez durant uns quants mesos. El somni democràtic i republicà de la Rulla es va materialitzar en 1931, quan ella ja tenia 66 anys, però va ser un miratge. Va morir a València en plena postguerra, el 1946, als 81 anys. Els seus fills, els noms dels quals, Progrés i Garibaldi, no deixen lloc a dubtes sobre l’ideari familiar, van lluitar a favor de la República i van ser represaliats pel franquisme.