Ni la instrucció judicial ni la mobilització ciutadana han servit perquè Mazón presente la dimissió per la mala gestió de les inundacions que van provocar 228 morts. Sis mesos després de la catàstrofe, el president s’amaga, guanya temps i deixa el seu futur polític en mans de Vox. L’economia valenciana vol eixir dels devastadors efectes de la dana, mentre Mazón i el seu Consell continuen sent l’entrebanc. Sense pau social la reconstrucció serà impossible.
Tanquem l’edició de la revista Intersindical del Primer de Maig amb l’anunci d’una nova manifestació per a demanar la dimissió de Carlos Mazón. Una protesta que s’haurà celebrat el 28 d’abril, quan aquesta publicació estiga al carrer. Mai el País Valencià havia viscut set manifestacions massives seguides. La nefasta gestió de la catastròfica dana del 29 d’octubre de 2024, per part del Consell, continua llastrant la política nacional i estatal i, per tant, afecta directament la malparada economia valenciana i, amb aquesta, l’estabilitat laboral. Recordem que la zona afectada per les inundacions representa el 23% del PIB valencià. De la política aranzelària del govern de Trump, als Estats Units, millor no en parlem quan els efectes ja són constatables.
No hi pot haver pau social mentre no cicatritze la ferida dels familiars de les víctimes mortals de la dana i dels milers de damnificats. I la sutura política no arriba per l’enrocament de Mazón, mentre que la reparació judicial continua fent camí.
El 29 de març vam viure la sisena manifestació a València. Una protesta que va congregar més de 25.000 ànimes. La marxa la van obrir les treballadores i els treballadors d’emergències que van haver de doblar esforços durant les inundacions. Era una manera de visibilitzar, reivindicar i agrair la seua tasca. En qualsevol cas, el protagonisme tornà a recaure en els familiars de les persones mortes. Mares, pares, filles i fills, germans i germanes suportaven el dolor i les pancartes de record i justícia cap als seus.
Només comptats familiars de les víctimes s’han reunit amb Mazón. Sense donar massa publicitat a les trobades. La resta ha hagut de trobar consol en les mostres de solidaritat de la societat valenciana i en el tacte, la humanitat i la predisposició d’esbrinar els fets de la jutgessa de Catarroja.
El president continua rebent crits de «dimissió» allà on es presenta. Els assessors busquen la manera de blanquejar i millorar la seua imatge, però les seues contradiccions, noves versions dels fets i contarelles dificulten el canvi d’opinió de la societat valenciana. Ni tan sols la desafortunada autofoto de l’equip rectoral de la Universitat Politècnica de València amb Mazón en mode «campeón», com son pare polític Eduardo Zaplana, pot redreçar el que pensa la gent a dreta i esquerra. Una pena que la institució acadèmica s’haja deixat vampiritzar amb una imatge tan frívola que ha estat criticada per les mateixes treballadores i treballadors de la universitat.
I mentre tot això succeeix, Mazón agafa aire amb la ultradreta. Després de quedar-se en minoria a les Corts, en naufragar el pacte amb Vox, ha arribat a un acord de pressupostos negociat a Madrid, amb Santiago Abascal. El resultat d’eixe baló d’oxigen per al president ja sabem el que comporta: ofegar la llengua, la igualtat, la inclusió, la cultura…
És el preu de la supervivència personal enfront de l’interés general. Un interés general que el PP pareix valorar a colp de calculadora electoral. Fins i tot el Partit Popular Europeu ha mantingut el congrés a València malgrat la forta contestació social que genera el Consell de Mazón. Tots a una veu.
A finals d’aquest mes es debatran els pressupostos que presumiblement s’aprovaran amb els vots dels 13 diputats de Vox. L’estiu suposadament passarà amb la incògnita de si les eleccions anticipades es faran realitat i si Mazón sobreviurà a la seua erràtica presidència.