title


Sindicalisme als grans magatzems: un breu repàs

El sector de grans magatzems viu una greu precarització per la complicitat entre patronal i sindicats grocs. Intersindical reclama una representació sindical real per defensar els drets laborals.

Concentració de treballadors i treballadores d'El Corte Inglés el passat 7 de març a València
14 / 04 / 2025

Vicente Martínez Berasaluce
ICS- El corte inglés


Actualment, el sector de grans magatzems al nostre país compta amb unes 7.400 botigues, factura més de 48.000 milions d’euros i ocupa 236.000 persones treballadores. Amb l’arribada de la democràcia en 1978, les empreses d’aquest sector ocupaven unes 21.000 persones, i El Corte Inglés (ECI) encapçalava la llista amb quasi la totalitat d’eixes ocupacions, al voltant de 19.000.

El fundador d’ECI, Ramón Areces, prompte es va adonar de la importància del paper que representarien les organitzacions sindicals en la seua empresa i de com aquestes afectarien els resultats econòmics. Per això, va promoure entre els seus treballadors i treballadores més fidels la creació d’un sindicat que poguera obrar en favor de l’empresa i plantar cara als sindicats de classe emergents de l’època. Així va ser com es va gestar UP (Unidad Profesional), el primer sindicat corporatiu del nostre sector, que actualment s’anomena Valorian.

Aquests van ser els orígens del sindicalisme groc que, gràcies a l’intervencionisme de la patronal, va anar guanyant en representació. Amb l’aparició de FETICO (Federació de Treballadors Independents del Comerç), aquest model es va anar estenent a la resta d’empreses del sector. Hui dia, aquests sindicats afins als interessos de la patronal de grans superfícies dominen descaradament i per aclaparadora majoria les meses de qualsevol tipus de negociació (conveni, acords d’empresa, etc.), la qual cosa ha desembocat en un constant empitjorament i precarització de les nostres condicions laborals.

Pel que fa a El Corte Inglés, en els últims 15 anys hem passat de 102.000 treballadors i treballadores a uns 80.000, la qual cosa s’ha traduït en una sobrecàrrega de treball exponencial que suposa un risc per a la salut del personal, que provoca un augment significatiu de l’absentisme laboral per motius de salut (malalties musculoesquelètiques, psicosocials, etc.).

A més a més, el salari base ha estat per davall de l’IPC a causa de les minses pujades i a la inexistència de clàusules de revisió salarial durant molts convenis. Això, unit a la congelació sistemàtica dels complements salarials, ha provocat un constant empobriment de la plantilla, fins al punt que, actualment, les nostres taules salarials s’acosten al salari mínim interprofessional.

Un altre capítol de vital importància, que està afectant greument la conciliació de la vida familiar i social, són les prolongacions horàries i, sobretot, les obertures en diumenges i festius, sense oblidar les jornades irregulars i la falta de certesa en la seua distribució, circumstàncies que impedeixen que puguem planificar el nostre temps d’oci amb la suficient antelació.

Davant aquest panorama, sorgeix la pregunta: com podem revertir aquesta situació?

Tots sabem que tant Valorian com FETICO són sindicats pro empresa i que, gràcies a ells, hem perdut tots els drets esmentats anteriorment. No obstant això, aquests pseudosindicats no són els únics responsables de tanta atzagaiada. Desgraciadament, organitzacions com CCOO i UGT també estan sent domesticades a canvi de prebendes indignes ―alliberaments, ajudes en els processos electorals, etc.― i es dediquen a blanquejar les vergonyoses corrupteles dels sindicats grocs.

Per això, és fonamental posar en valor el paper de sindicats com ICS-Intersindical, que, amb fermesa i honestedat, estem treballant per a créixer en representació en el sector privat. Però, per a aconseguir-ho, necessitem el suport incondicional de tota l’organització.